Publicitat
Publicitat

Dies simbòlics

De tots els missatges de Nadal d'enguany, em quedo amb el d'Edward Snowden. L'antic empleat de l'Agència de Seguretat Nacional dels Estats Units que va denunciar l'espionatge massiu i incomprensiblement viu refugiat a la Rússia de Putin, ens alerta sobre la gestació d'una de les majors pèrdues de la humanitat. "Un nin nascut avui creixerà sense cap concepte de la privacitat. Mai sabran el que significa tenir un moment privat per a ells, un pensament que no sigui analitzat o registrat", va denunciar al canal britànic Channel 4 sobre el món orwellià que habitem des de fa més temps del que pensem. Va retratar la cara oculta de la revolució de les tecnologies de la comunicació. Snowden ha inaugurat un nou gènere, els discursos de Nadal amb missatge pronunciats per personatges d'interès públic, més enllà dels galons, els càrrecs o els protocols.

Dels recitats enguany, el més zen ha estat el de la reina Isabel II, que va convidar els britànics a "fer una pausa i reflexionar". Joan Carles I no se'n va anar per les branques i va aprofitar la tradicional cita televisiva per anunciar al seu fill Felip i als catalans proconsulta que no es mou ni del tron, ni de la Constitució. Sosté el monarca espanyol que "hi ha d'haver generositat per saber cedir quan cal", però sembla que aquest moment no ha arribat ni per a la seva corona ni per a l'Estat sobre el qual regna, on recomana "actualitzar els acords de convivència", però sense tocar les actuals regles del joc. O sigui, que tot canviï perquè res canviï. Malgrat els antecedents familiars que li ha brindat la història, el rei s'aferra a aquest món d'aparences, de discursos plens d'equilibrismes buits, oblidant que l'immobilisme funciona fins al dia que és massa tard.

Aquest dia ha arribat per a la carrera política de Delgado, llevat que la UPyD hi posi remei. Sent batle de Calvià, va abandonar una expedició d'escacs que el va portar a Moscou per sumar-se a la festa de la comitiva Rasputina de Matas i la seva particular promoció de les illes. Abans que arribessin els reporters de la revista Interviu a retratar el prostíbul, es va avançar un dels seus emissaris per retirar de circulació tot rastre de la visita, com les obligades fotografies d'entrada al local que es prenien llavors per seguretat. Més tard, Delgado va presumir al seu municipi de ser un pioner en la lluita contra la prostitució perseguint-ne les víctimes, no els seus clients, és clar. Així funciona l'home sense complexos que va somiar a ser president de les Balears i a retirar de circulació tot vestigi català, parlant de llibertat. Li va guanyar la partida Bauzá, qui no va tenir més remei que neutralitzar-lo com a adversari atorgant-li la suculenta cartera de Turisme. La crisi ha estat l'únic mur de contenció per a les seves lleis desenvolupistes. Ni tan sols aquestes concessions l'han alliberat de les ires dels hotelers, a causa del seu tarannà. Una ira comparable a la dels batles populars crítics amb el radicalisme de la seva croada que amenaça l'ample de banda que els atorga l'hegemonia. El temps ha demostrat que entre Bauzá i Delgado, investigats tots dos per la Justícia, mai hi va haver una batalla ideològica, sinó mera pugna pel poder. La caiguda de Delgado és tot un símbol del qual ha de prendre nota Bauzá si no vol fer tard. Tanca el 2013 com el millor actiu de l'esquerra per a les properes eleccions.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 19/11/2017

Consultar aquesta edició en PDF