Publicitat
Publicitat

Després del truc de l'estampeta

Ves per on, Sheldon Adelson també ha tocat el dos de Madrid. No hi haurà Eurovegas (Eurovergas, solíem dir-ne per riure'ns-en) a Madrid, de la mateixa manera que fa mesos que sabem que no n'hi haurà a Catalunya. Eurovegas i Sheldon Adelson van ser en el seu moment la panacea, la iniciativa que havia de generar centenars de milers de llocs de treball i que havia de fer possible el miracle de la reactivació econòmica. Alguns dirigents polítics s'ho van arribar a creure de debò. Tant, que fa un parell d'anys no parlàvem d'altra cosa. Va arribar a ser tan greu la cosa, no sé si ara vostès ho recorden, que va arribar a adquirir tints patriòtics: del fet que Eurovegas anés a Catalunya o a Madrid semblava que en depenia alguna cosa nacionalment essencial. Sheldon Adelson, que deu ser tan espavilat com sempre, va saber entendre la rivalitat secular entre Catalunya i Espanya i va decidir especular-hi, com té per costum de fer pertot arreu on passa a fer negocis. Un bon conflicte sempre és una bona base per mirar de treure'n algun profit.

A Catalunya, el fet de quedar-se sense Eurovegas es va intentar pal·liar amb el desenvolupament d'un gran multicentre d'oci que es dirà BCN World, a pesar que tindrà la seva seu a Tarragona. Una manera com una altra de donar corda a la marca Barcelona, que, pel que es veu, serveix tant per a una cosa com per a una altra. Després va aparèixer el procés sobiranista, que (sap greu dir-ho) sembla de vegades un comodí per no haver de parlar de segons quines coses. Per exemple, del fet que, a l'actual Govern, no se li ha acudit en els últims anys cap solució millor per al problema de l'atur que encomanar-se a les mans d'un subjecte tan recomanable (un magnat, al cap i a la fi) com Sheldon Adelson. Pura política especulativa, que tenia el problema de xocar amb la legalitat vigent: a Catalunya, ni es permet fumar als establiments d'oci, ni és legal donar llocs de treball (i menys per a segons què) als menors d'edat, ni encara menys és legal la prostitució. Tot plegat un problema, si tenim en compte que el negoci de Sheldon Adelson es basa en aquesta mena de coses.

Sembla que, a Madrid, s'han trobat amb el mateix problema: per molt llaminers que siguin, la legalitat vigent va contra segons quina mena de negocis. Aquesta obvietat ha servit d'excusa al govern de la comunitat autònoma de Madrid, com en el seu moment va servir de pretext al govern de la Generalitat, a l'hora de fer veure que la proposta d'Adelson no els interessava. Després de barallar-s'hi tant? Ves quines contradiccions: Adelson finalment fuig per la banda i la guineu -tant si és barcelonina com si és madrilenya-, quan no les pot haver, diu que són verdes. A Adelson, mentrestant, tot el numeret entre Madrid i Barcelona li haurà anat molt bé per obrir-se (més) camí al sud-est asiàtic. Sens dubte, la broma ens podria haver sortit més cara; però, de fer de cornuts i de pagar el beure, queda clar que, aquesta vegada, tampoc no ens n'hem escapat.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 18/11/2017

Consultar aquesta edició en PDF