VA FRISAR CARLOS Delgado de tenir enllestida la seva Llei turística. És evident que els hotelers no volien desaprofitar l'oportunitat de tenir un conseller tan col·laboracionista.
I les presses no ajuden. No s'escoltaren els sectors que intervenen en el turisme i es féu una llei "hotelera". Com si la resta no intervinguessin en el producte. A més, ara que els hotelers cada pic retenen més els clients per treure'ls el poc que duen a la butxaca, els altres empresaris ja estaven "calentets" amb el lobby més poderós de les Illes. Vet aquí que es passaren de frenada i també obligaren Rajoy a tocar la Llei d'arrendaments urbans (LAU). La idea, per descomptat, era aturar una oferta que el dia que no hi hagi el merder actual a la Mediterrània oriental podria fer molt de mal.
Els retocs de Rajoy a la LAU deixaven el marró de legislar els pisos turístics en mans de les comunitats. I clar, Delgado ja havia fet els deures. El bon alumne no havia calculat que el lloguer turístic representa milers i milers de famílies, bona part d'elles votants del PP, com li han recordat oportunament aquests dies els batles.
I què fa Delgado? Molt senzill. Pur estil dels governs liberals. No només estan en contra de fer normes i intervenir, sinó que en fan per no complir-les. Si un mira la llei, ni es poden llogar pisos turístics, ni es poden fer xalets en àrees naturals. Si un es mira la realitat, llavors és una altra cosa. El paper ho aguanta tot, que deia aquell.
Delgado no podia tornar a refer la llei 'hotelera'. Per dignitat i perquè els hotelers no li deixen. Mirarà cap a una altra banda.
