Misc 04/08/2013

Del paradís a l'infern

3 min

Quan la brasa d'una barbacoa arrasa l'equivalent a 4.670 camps de futbol estàndard, alguna cosa s'ha fet malament. En primer lloc, llançar cendres sense apagar sobre rostolls al peu d'una pineda, sense cap dubte. Però la fatal imprudència d'Ignacio va veure multiplicat el seu devastador efecte per factors que es tracten d'ocultar des del primer dia. I aquest és el pitjor balanç de l'incendi: no n'aprenem.

"Per qüestió d'edat i temps, no veuré regenerada la Serra. Si tot segueix igual, el més probable és que d'aquí a uns anys vegi un altre incendi similar", vaticina amb tristesa un dels molts cremats de la tragèdia. Que no t'ho expliquin. Fes un passeig entre Camp de Mar i Cala Fornells, per exemple. Un dantesc espectacle d'ampolles, papers, plàstics, electrodomèstics, restes d'obra... Una autèntica bomba de rellotgeria sota els pins de penya-segats únics que són l'autèntica xemeneia de la nostra principal indústria, la turística. Una estampa idíl·lica triada també per multitud de marques de cotxes i begudes per als seus anuncis publicitaris, com el Mediterràniament d'Estrella Damm, que actuen com a caixa de ressonància en la promoció de la destinació balear. L'últim es va rodar fa un mes. El proper, ja ho veurem. El comportament incívic de residents i turistes que converteixen paratges emblemàtics en autèntics femers, unit al serial de despropòsits polítics del Govern Bauzá, ens situa davant d'un abisme sense retrocés, a un pas del trànsit del paradís a l'infern.

Ignacio es va estalviar l'esforç de llançar un poal d'aigua sobre les brases amb la mateixa irresponsabilitat que els nostres governants retallen dèficit públic sense miraments, estalviant en serveis que s'han demostrat essencials, vitals per a la nostra supervivència. "Els focs s'apaguen a l'hivern i aquest any no s'han vist per aquí efectius en tasques de prevenció i neteja", denuncia amb els ulls plorosos una veïna d'Estellencs a la porta de la seva petita botiga de queviures, buida i a punt del tancament pel tall de la carretera d'Andratx, principal via d'accés de visitants. Lluny d'assumir que cal repensar alguns tisorades, com els que han minvat cures a la serra de Tramuntana i a la resta d'espais naturals, el nostre govern es felicita i aplaudeix per l'espectacle de 29 mitjans aeris arribats de la Península per llançar aigua quan ja era massa tard.

"A la primera hora, un incendi el controles o el perds, i aquest ens va guanyar", relata un veterà de la lluita contra el foc. "Era un incendi complicat, sí, però ho hem posat fàcil al foc", sentencia. No entén com s'escatima tant en prevenció o per què fa una dècada es va tancar la caserna de bombers d'Andratx, que tantes vegades va evitar catàstrofes com la viscuda aquests dies per aturar flames incipients en qüestió de minuts. Ni per què les torres de vigilància van prescindir del personal, els cossos de bombers locals han estat infrautilitzats o els Bombers de Mallorca continuen sense cap des de fa un any... La caixa negra d'aquest incendi hauria d'aclarir el que ha passat en aquesta primera hora i la incidència de tots aquests factors per al necessari balanç.

La caixa registradora ha de fer un altre compte perquè la dimensió de la catàstrofe econòmica no va darrere l'ecològica. El cost mitjà d'una hora de vol ronda els 3.000 euros, és a dir, cobreix el cost mensual de dos forestals. Només l'extinció ha costat més de 4,5 milions. Sumin el cost de tasques com la neteja, fixació del terreny, repoblació... durant anys i només per aproximar-nos al que va ser. Hi ha zones on s'ha perdut el sòl i serà impossible la regeneració. Aquests recursos per reparar el desastre basten per pagar moltes nòmines de forestals i bombers, per prevenir i garantir la continuïtat del paradís.

stats