PROVA DEL 9. N’hi ha una d’específica per qualificar les enciclopèdies. S’emprava quan les enciclopèdies tenien equip directiu, consell de redacció -en fi, responsables del resultat final. Vikipèdia, amb els seus incommensurables i sovint contradictoris avantatges, és l’instrument cridat a arraconar unes obres que, des de Diderot i D’Alembert, havien recollit els coneixements que atresorava la Humanitat o una part del món. En mantes biblioteques romanen silencioses les enciclopèdies fins fa pocs anys indispensables.
La prova del 9 enciclopèdica era senzilla: primer de tot, sol·licitaves dels experts en diverses matèries l’opinió sobre el tractament que una enciclopèdia donava a aquestes matèries. Passava sovint que la resposta era aprovatòria per al conjunt de l’obra..., encara que, pel que feia a la matèria en qüestió, pogués presentar deficiències d’embalum més o menys notable. D’aquest judici deduïes si tota l’enciclopèdia coixejava, o no, en la mesura en què ho feia precisament en aquesta matèria.
L’opinió dels lingüistes més qualificats sobre el Govern de José Ramón Bauzá no pot ser pitjor. I passa el mateix amb els entesos en afers socials. I del personal docent i sanitari sentireu crítiques implacables. Són proves del 9 que acusen d’incapacitat generalitzada aquest govern (sense rebutjar la possibilitat d’excepcions aïllades -i ja em perdonareu el pleonasme- en càrrecs directius).
Segurament el nostre país no havia tengut mai una opinió tan desfavorable de cap govern autonòmic. Les circumstàncies són difícils, ja ho sabem, però precisament per això diríeu que són fetes a posta perquè la capacitat política llueixi més que mai. On són les espires, el fulgor que ens hauria d’enlluernar?
L’ENCYCLOPÉDIE -la Il·lustració- és una expressió inapel·lable de la grandesa de França. La francofòbia, en canvi, és una de les expressions més vils d’una certa manera de viure l’espanyolitat. La francofòbia no perdona la consciència que tenen els francesos de la seva grandesa històrica i els jutja com si tots ells patissin de xovinisme. L’actriu Emmanuelle Béart deia fa uns dies que li agrada considerar-se europea abans que francesa. Qui pogués, com ella, obrir-se al món amb la seguretat que la seva cultura i la seva identitat no estan en perill...
