Premium Opinió 21/07/2014

Decebedor i lampedusià

Curiós el sistema i la seva perversitat: pagarem impostos, però tindrem menys prestacions, i l'Estat premiarà aquell qui cerqui en el privat compensar allà on no arribi la cobertura pública

i
Albert Roig
2 min

Un dels grans fracassos d'Andorra ha estat precisament no haver sabut construir un estat del benestar. Hem tingut durant molts anys unes prestacions i uns serveis que s'han mantingut "a cop de talonari", és a dir, responent a la premissa que com que tinc diners ho faig i no em preocupo de com ho podré mantenir quan no en tindré. Aleshores resulta que quan el talonari s'ha acabat hem de córrer a buscar la manera com sostenir-ho tot plegat, cosa que la immensa majoria de les vegades passa per reduir prestacions i serveis afectant directament al beneficiari, que som tots nosaltres, en lloc d'entrar a fons en la racionalització de la despesa pública. I això ha passat, senzillament, perquè les polítiques que s'havien executat, fins el moment que es pren consciència de la dimensió de la crisi, s'havien basat en un capitalisme liberal, reduint l'Estat al mercantilisme empresarial i polític amb la màxima "laissez faire, laissez passer".

Passats els anys, i en plena culminació de les reformes més importants, allà on abans ho teníem tot pagat "a cop de talonari", ara amb la introducció del nou marc fiscal ho haurem de pagar. Res a dir, al contrari, sempre i quan pagar impostos -cadascú en funció de la seva capacitat- serveixi per satisfer els serveis i les prestacions socials que necessito, que la societat necessita. Reitero, les que necessitem perquè tinguem una societat cohesionada i sense desequilibris socials.

Però, paradoxes de la vida, resulta que quan més podrem exigir per la introducció del nou marc fiscal, en el moment que tenim més eines per demanar a l'Estat que compleixi amb la seva funció de mantenir una societat cohesionada amb criteris d'igualtat i de solidaritat, menys prestacions ens donaran. Curiós el sistema, no deixa de ser pervers. Pagarem impostos, però tindrem menys prestacions, i algunes de les que ens donarà l'Estat, si ens les acaba donant, seran com una almoïna. Si volem tenir més cobertures sanitàries i/o socials haurem de cercar-les en el sector privat, previ pagament és clar, i l'Estat premiarà als qui es facin aquella pensió de jubilació que cada vegada que anem al banc ens ofereixen amb un somriure als llavis, o haurem de pagar-nos aquell complement en una asseguradora per cobrir-nos el 100% de la malaltia o prestació sanitària que necessitem.

Tot plegat és decebedor i amb un punt de lampedusià. No sé si ho canvien tot, perquè tot continuï igual, però ho sembla. El sistema no garanteix tenir una societat cohesionada, al contrari crea més desequilibris. Cada vegada es fa més visible la necessitat de canviar-lo, de buscar-ne d'alternatius, transformadors, basats en una economia social i deixar d'abraçar el capitalisme descarnat i les polítiques purament economicistes.

stats