"Els èxits actuals del Barça són un oasi enmig d'un desert, que és el més normal"

Com a agnòstic confés, cada vegada que Daniel Vázquez Sallés aixeca la vista al cel no espera trobar-hi un déu que no sigui futbolístic. Està ple de contradiccions. Li encanta el futbol, però acaba de publicar un llibre per als que no hi són aficionats. La metamorfosi de Marcial, un traductor anònim que arriba al Barça per ajudar un nou entrenador escocès, és l'excusa sobre la qual construeix amb habilitat l'argument de la seva última novel·la ('El intruso'), una història que enganxa el lector i li fa fer un apassionant recorregut per l'ambició en una societat que ha perdut els valors.

Com vas anar a parar al personatge de Marcial?

La idea inicial no era aquesta, era un drama entre dos futbolistes que eren germans i acabaven enfrontats, però vaig canviar-la i vaig escriure una sàtira sobre un imbècil, un home que entra obligat en un club i acaba descobrint el plaer de l'ambició.

No és una novel·la de futbol.

M'agrada molt el futbol, però la meva idea era escriure per a la gent a qui no li agrada. El futbol reflecteix molt bé la societat actual, amb les seves coses bones i dolentes.

Les persones canviem, algunes molt, i el llibre ho retrata a la perfecció.

Sí, és la metamorfosi d'una persona insatisfeta que es mira al mirall. No és que el personatge volgués canviar sinó que es veu obligat a fer-ho per les circumstàncies, però un cop hi és s'adona de les possibilitats que li ofereix convertir-se en una persona diferent. L'evolució és molt bèstia i el personatge ja no vol tornar a la seva vida anterior.

Alguns personatges hi apareixen amb el nom real i d'altres tenen moltes semblances amb gent de l'actualitat blaugrana.

Hi ha personatges que hi surten amb el seu nom real i d'altres, inventats, que estan basats en gent que ha format part de la història del club. Hi ha un punt de diversió i els personatges apareixen satiritzats, portats al límit. Situar la novel·la el 2020 m'ha permès inventar-me moltes coses. Els èxits actuals del Barça són un oasi enmig d'un desert, que és el més normal. L'equip té un tarannà ciclotímic. El normal és que tot torni a empitjorar. Hi ha algunes coses del present que ens conviden a pensar que el club tornarà a viure temps pretèrits.

¿Aconseguirà alguna vegada el Barça desprendre's dels seus ismes quotidians?

El famós entorn. La divisió va néixer amb Núñez i Cruyff i continua vigent. Els protagonistes actuals no deixen de ser actors dels dos grans poders que segueixen envoltant el club.

A la novel·la el Barça ja acumula cinc títols de la Copa d'Europa, com t'imagines el futur?

El Barça passa del blanc al negre d'una manera molt ràpida. Sóc un culer dels antics, dels que hem viscut molta morralla i molts anys difícils. Les coses bones encara me les miro amb un punt de patiment. Les noves generacions, en canvi, s'han acostumat a viure en el triomf i no s'imaginen un període com el que nosaltres vam conèixer. La novel·la és com jo, pessimista, i mostra una societat deshumanitzada. Els personatges que hi apareixen no tenen valors. Acostumo a veure el got mig buit...

A casa teva es parlava molt de futbol, oi?

Vaig néixer a dues passes del Camp Nou. El meu avi era soci del Barça i els meus pares també hi anaven sovint. A casa vaig escoltar moltes tertúlies amb Borja de Riquer, Josep Fontana i Jorge Herralde. Quan Johan Cruyff va arribar al Barça hi vaig començar a anar jo, a l'estadi. Sóc d'educació cruyffista, encara que hi ha coses d'ell que no m'agraden.

Hi continues anant, a l'estadi?

M'agrada molt el viatge al Camp Nou, és com anar a missa, una congregació de gent molt interessant. Es crea una relació molt curiosa amb gent amb qui mai coincidiries fora de l'estadi. El Barça uneix. Als agnòstics ens va molt bé i ens permet tenir algú per qui resar. És un fet sociològic brutal que explica per què tothom vol tenir el poder d'un club així. La llotja del Camp Nou és un lloc molt desitjat.

La societat ha canviat a pitjor?

No crec que els temps passats fossin millors. La corrupció que estem vivint ara és fruit d'una Transició molt mal dissenyada. La Constitució va ser redactada per una espècie de cavallers jedi . Crec que es va fer molt malament. Com vols fer una transició ben feta amb els militars a l'habitació del costat. Ara ho estem pagant. Ens vam fer rics molt ràpid i després ha passat el que ha passat. Com a conseqüència d'aquells temps, estem com estem.