PalmaEl pas de Joana Maria Camps per la Conselleria d’Educació ha deixat un seguit de mals vicis que Núria Riera és a temps de rectificar. La quarta planta de la seu d’Alfons el Magnànim va convertir-se en la torre d’ivori particular de Camps, que només parlava i cridava determinats periodistes i mitjans. La consellera dimitida d’Educació feia des del mes de juny passat que “quadrava l’agenda” per concedir una entrevista a l’ARA Balears.
El nostre diari considera l’educació un tema prioritari, i l’exconsellera no ens ha donat ni una entrevista; tampoc el secretari autonòmic d’Educació, Guillem Estarellas.
Segurament el fet de reflectir plantejaments crítics amb el camí triat per imposar el trilingüisme ens ha fet mereixedors d’aquest boicot governamental, una reacció injustificada i, més encara, venint d’un servidor públic.
Riera està avesada a gestionar Emergències, per això potser tindrà més mà esquerra per apagar tots els focs que té en marxa. Li caldrà la mateixa sang freda amb què l’any passat va haver de cogestionar l’incendi de la serra de Tramuntana per enfrontar-se amb un departament d’Inspecció Educativa desmantellat i cansat de rebre ordres per haver d’actuar com si fos l’Stasi.
Una altra qüestió és què passarà amb l’equip de Camps. Estarellas, de qui s’ha dit que era el consellera a l’ombra, agombolat pel ‘clan’ de Bunyola, ja no mantenia bones relacions amb la menorquina i durant l’estiu va estar allunyat dels focus.
Amb el panorama existent, i amb un president que no ha estat capaç d’asseure’s ni amb una sola persona de l’àmbit educatiu en tota la legislatura, a Riera se li ha de reconèixer el gest d’haver telefonat ahir personalment a alguns dels representants dels sindicats i dels docents. A Iñaki Aicart no el localitzà a la primera perquè l’aplegà en un avió, fora de cobertura. Amb qui sí que parlà a la primera fou amb Biel Caldentey, secretari general de l’STEI. El sondejà per conèixer-se avui, però també és fora.
