“Consellera delegada, porti’m un cafè”
En una gran consultora, un divendres a la tarda, poc abans de plegar va arribar un encàrrec d’última hora d’un client. Un dels primers a oferir-se voluntari per ocupar-se’n va ser una directiva. Ja havia passat el dia reunida amb col·legues joves que li demanaven orientació professional, tot i que no formaven part del seu equip. Aquella setmana també havia format uns treballadors acabats d’arribar a l’empresa, havia ajudat un col·lega a millorar una presentació i s’havia avingut a organitzar la festa de Nadal de l’oficina. Quan va arribar el moment de valorar si l’ascendien, semblava que la decisió hauria hagut de ser molt fàcil tenint en compte el seu compromís inqüestionable amb el grup i el seu rendiment excel·lent, però l’ascens es va ajornar sis mesos, i després un any.
Vet aquí la trista realitat en llocs de treball d’arreu del món: les dones ajuden més, però se les recompensa menys. Fidels a estereotips de gènere molt arrelats, esperem dels homes que siguin ambiciosos i se centrin a assolir objectius i de les dones que siguin maternals i es preocupin pel col·lectiu. Quan una dona es nega a ajudar un company de feina, perd en part el favor dels col·legues i la seva carrera se’n ressent. En canvi, quan un home diu no, no ha d’afrontar cap conseqüència.
En un estudi fet per Madeline Heilman, una psicòloga de la Universitat de Nova York, es demanava als participants que avaluessin el rendiment d’un treballador o una treballadora sabent si havien decidit quedar-se fins tard a l’oficina per ajudar els companys de feina a preparar una reunió important o si, per contra, havien decidit no quedar-s’hi. Pel fet de quedar-se més estona i ajudar els col·legues, l’home obtenia una valoració un 14% més positiva que la dona. Quan tots dos s’hi negaven, la dona obtenia una valoració un 12% inferior a la de l’home. Una vegada rere l’altra, després d’haver proporcionat una ajuda idèntica, l’home tenia unes possibilitats significativament superiors que el recomanessin per a un ascens, per a un augment de sou, per a projectes importants i per a primes. Les dones havien d’ajudar per poder tan sols igualar la valoració d’un home que no ho fes.
No fa gaire, una directiva experimentada que coneixem va assistir a una reunió de consell d’administració en què també participaven col·legues força més joves. El cas és que, durant la trobada, el president del consell va demanar a la directiva si li podia anar a buscar un refresc. La professora Rosabeth Moss Kanter, de Harvard, ha observat que les dones es fan càrrec de la majoria de “tasques de la llar de l’oficina”, és a dir, de les feines que contribueixen al bon funcionament de l’organització sense que ningú ho valori.
Joan C. Williams, professora del Hastings College of the Law de la Universitat de Califòrnia, opina que encara s’espera que les dones que treballen als àmbits empresarial, jurídic i científic portin pastissos a la feina, responguin al telèfon i prenguin notes. Aquestes activitats resten un temps molt preuat a les dones i, a més, fan que perdin oportunitats. La persona que pren notes diligentment en una reunió no és gairebé mai la mateixa que fa una observació particularment lúcida.
Els homes tendeixen a ajudar més en públic, mentre que les dones tendeixen a fer-ho entre bastidors. Hi ha estudis que indiquen que els homes solen contribuir per mitjà de comportaments visibles (com acudir a reunions opcionals), mentre que les dones solen participar en activitats en privat que demanen força temps, com ara assistir els altres i apadrinar els col·legues més joves. Com assenyala Joyce K. Fletcher, professora de direcció d’empreses del Simmons College, les contribucions de les dones al col·lectiu tendeixen a “desaparèixer”.
Per a les organitzacions, és fonamental disposar tant de persones que prestin ajuda entre bastidors com de persones que ho facin en públic. Els estudis demostren que els equips en què els membres s’ajuden més obtenen més bons resultats pel que fa als beneficis, les vendes, la qualitat, l’eficàcia, els ingressos i la satisfacció dels clients. Tot i això, fer les feines més desagraïdes pot passar factura psicològicament. En una anàlisi de 183 estudis fets en 15 països i en què van participar professionals de desenes d’àmbits, les dones tenien unes possibilitats significativament més altes de sentir-se emocionalment esgotades. En el seu afany per cuidar-se dels altres, les dones sovint sacrifiquen el seu benestar. Per cada 1.000 treballadors, hi ha 80 dones més que pateixen desgast professional que homes, en gran part perquè no es posen la seva pròpia màscara d’oxigen abans d’ajudar els altres a posar-se-la.
De la mateixa manera que, a casa, encara hem de trobar l’equilibri entre sexes pel que fa a les feines de la llar i la cura dels fills, a l’oficina encara hem d’aprendre a aplicar la igualtat de tracte a les feines i a valorar els esforços en aquest terreny. Això implica començar per reconèixer el desequilibri per després corregir-lo.
La majoria d’organitzacions avaluen el rendiment individual regularment. Per què no es fa un seguiment de l’ajuda que es presta als altres, també? Assignar les feines de la comunitat de manera equitativa en lloc d’esperar que se n’ocupin voluntaris també serviria per garantir que els esforços dedicats a ajudar es reparteixen, no passen desapercebuts i es valoren.
En el cas de les dones, el pas més important consisteix a canviar de mentalitat. Si volem mirar pels altres, també cal que mirem per nosaltres. Un dels autors d’aquest article, Adam Grant, ha elaborat i revisat un gran nombre d’estudis que indiquen que les dones (i els homes) ofereixen un rendiment òptim i tenen un desgast mínim quan prioritzen les seves necessitats sense oblidar les dels altres.
Els homes també poden ajudar a resoldre aquest problema. Els homes tenen el costum de dominar les reunions i interrompre les dones. En lloc d’abaixar la veu, poden alçar-la per posar en relleu la contribució de les dones. En un acte en què vam participar fa poc, es van reunir 30 directors i directores generals al voltant d’una taula per sopar i parlar de com reduir les disparitats entre sexes. Atès que hi havia el mateix nombre de dones que d’homes a la sala, esperàvem que fos una dona qui s’ocupés de les feines d’intendència. Malgrat això, l’encarregat de prendre notes durant tot l’acte va ser Richard Branson, fundador del grup Virgin.
Adam Grant, catedràtic de la Wharton School de la Universitat de Pennsilvània, és coautor d’aquest article
