‘Con la venia de su señoría’

L’expressió que dóna títol a aquest article, que molts advocats utilitzen per adreçar-se al jutge, és clau a l’hora d’intentar entendre per què l’Estat ha obligat a fer la prova d’accés a l’advocacia, a Catalunya, en castellà. El diccionari defineix vènia com a “llicència concedida a un inferior”. Doncs bé, aquesta és l’actitud del govern espanyol, de qui depèn la prova: “Jo et concedeixo la llicència, ergo jo imposo la llengua”.

Aquesta actitud demostra que l’estat espanyol no creu en el bilingüisme i que considera la llengua catalana una qüestió folklòrica, no apta per ser utilitzada en àmbits seriosos com el jurídic o el científic. L’examen d’accés a l’advocacia, que es va fer dissabte passat a Barcelona només en castellà, n’és la prova.

L’any passat ja vam reclamar que l’examen es pogués fer en català. Demanàvem que aquells alumnes que són catalanoparlants, que han estudiat la carrera de dret en català, que han fet un màster per accedir a l’advocacia en català, que fan vida en català, poguessin fer l’examen en català. No ho van entendre. Potser és complicat d’entendre. O potser sí que ho van entendre, però tant els va fer. Els asseguro que la petició que des del Consell de l’Advocacia Catalana vàrem fer a Madrid, la vàrem fer en castellà i de forma educada.

Aquesta reivindicació que fem des dels 14 Col·legis d’Advocats de Catalunya és una petició legal. Els Col·legis d’Advocats, que de dret hi entenem una mica, fèiem una reclamació totalment legal, però també lògica i natural. No és un requeriment injustificat, és un dret. Si vivim en català i tenim el dret a fer servir el català perquè és llengua oficial a Catalunya, també tenim dret que els aspirants a la professió de l’advocacia puguin examinar-se en català. La petició que fem és tan lògica, tan legal, tan natural, que el Consejo General de la Abogacía Española, el dijous anterior a la celebració de l’examen, ens va donar ple i públic suport. Per alguna cosa deu ser.

La comissió que avaluava els alumnes, de la qual vaig formar part el dissabte 30 de maig, va poder examinar la prova tipus test que els aspirants havien de fer. Un examen que nosaltres no havíem vist abans. Es van repartir una mica abans de les 10 del matí i l’examen començava a aquesta hora i durava fins a les dues de la tarda. Quatre hores de tensió i nervis per als futurs advocats. Havien de contestar 75 preguntes de casos pràctics, amb 4 possibles respostes cadascuna. Cada encert era un punt i cada errada descomptava 0,33 punts.

A priori, sense haver llegit el contingut de l’examen, el parer de la comissió avaluadora va ser que el temps que donaven per pregunta era suficient. Però quan els membres de la comissió avaluadora vàrem llegir el contingut, la percepció va canviar. Preguntes curtes i preguntes llargues. Respostes curtes i respostes llargues. Una barreja de tot. Complicades en la formulació. Amb respostes elaborades i creïbles. Calia una lectura atenta, sense distracció i amb molta concentració.

Davant aquest examen, que només estava en castellà, vaig presentar formalment una queixa que es va recollir a l’acta de la comissió. La queixa va ser redactada de manera bilingüe. A la columna de l’esquerra estava en castellà; i a la de la dreta, en català. Que no ens puguin dir que no ho entenen. Nosaltres sí que respectem el bilingüisme. És un dret. I nosaltres sí que respectem els drets. A nosaltres ens obliguen a fer-ho en castellà, i si fos pel centralisme de Madrid, s’obligaria els nens i nenes que volen ser advocats a fer en castellà, no només la prova d’accés a l’advocacia, sinó també tota la primària, la secundària, el batxillerat i la universitat.

Fan servir l’argument que l’examen ha ser “igual per a tothom”, com si la llengua canviés les respostes a una pregunta. I esgrimeixen una sentència dictada per l’Audiència Nacional en resposta al recurs que vam presentar des del Consell de l’Advocacia Catalana l’any passat, quan la prova es va centralitzar a Madrid, i es va fer únicament en castellà. La sentència els va donar la raó al·legant que l’obtenció del títol “faculta per exercir la professió en tot el territori espanyol” i que no es considera “que la realització de l’examen únicament en castellà suposi un perjudici per als interessos generals ni de tercers”.

Per a ells, el castellà no ha de ser idioma vehicular, ha de ser idioma únic. El menyspreu que demostra tot plegat envers la llengua catalana confirma que la instrumentalització de la llengua no es fa des de Catalunya, sinó des de la miopia de Madrid.

EDICIÓ PAPER 18/11/2018

Consultar aquesta edició en PDF