Sense cap dubte, la causa principal del conflicte la trobam en l'anticatalanisme del president Bauzá. Abans de les eleccions ja havia manifestat la seva opinió contrària al català en diversos fòrums, entre els quals destacava el Círculo Balear. Potser allò que ell voldria aconseguir és que l'única llengua oficial de les Illes Balears fos el castellà i que el català fos marginat a l'ús familiar. Com que això encara no és possible, es conforma amb la defensa de les modalitats lingüístiques instant l'IEB a publicar un llibre amb les modalitats insulars. Afegit a tot això, ha fet reduir a mèrit les titulacions de català. Tota aquesta política anticatalana ha estat possible gràcies a la majoria absoluta que ostenta el PP. Per aquesta mateixa causa, els partits de l'oposició no tenen cap opció de plantar-li cara.
En relació a l'escola, el president vol reduir el català a la seva mínima expressió i, mentre prepara mesures més contundents, actua al límit de les possibilitats.
Primer, subvencionant la publicació de textos dialectals que sortosament les editorials no han acceptat.
En segon lloc, ha obligat tots els centres a planificar un projecte de tractament integrat de llengües (TIL). Això impossibilita la immersió lingüística en català en els cursos d'educació infantil i primer cicle de primària, augmenta l'ensenyament del castellà i, a canvi d'implantar l'ensenyament d'una matèria en anglès, minva l'ensenyament en català. El TIL obliga que el professorat que imparteixi l'ensenyament en anglès tengui el nivell B2 de llengua, títol que actualment han aconseguit molt pocs docents. Per aquest motiu, la comunitat educativa considera precipitada la mesura i demana que se n'ajorni l'aplicació.
Els sindicats, conscients de la problemàtica que tot això comportava, assenyalaren els perills d'aquesta iniciativa però no foren capaços de fer front a un govern tan fort. Finalment presentaren un recurs contra les normes reguladores.
Per aconseguir la implementació del TIL en tan breu temps, la Conselleria requeria una actuació disciplinada i coordinada dels seus òrgans directius: uns dirigents decidits, uns serveis jurídics sotmesos i una inspecció educativa que es fes responsable de coordinar l'elaboració, aprovació i execució dels plans i d'orientar i controlar els equips directius dels centres educatius (peça clau en tot aquest procés).
El president Bauzá no confia gens en el professorat de l'ensenyament públic ni en la majoria de directors perquè els considera catalanistes d'esquerres i responsables de la imposició de la immersió a l'escola i, conseqüència d'això, del fracàs escolar.
Prèviament a l'aprovació de la normativa sobre el TIL, ara fa un any, s'adonaren que un considerable nombre d'inspectors d'educació foren seleccionats pel govern del Pacte de Progrés i ordenaren a la directora general, Mercedes Celeste, que els rellevés. Per això els negaren la continuació de la comissió de serveis que tenien. Conseqüència: 17 inspectors tornaren als seus centres.
Un any després estan fent la selecció dels nous inspectors, en un procediment que tothom considera manipulat. Poc temps després de la purga d'inspectors caigué la primera víctima del Govern mateix: Mercedes Celeste, directora general.
Una vegada publicada la normativa que regula els TIL s'originaren les primeres resistències respecte als terminis i aspectes del procediment. Conseqüència: cessament del conseller Bosch i remodelació dels òrgans directius de la Conselleria. Amb els canvis, la maquinària estava punt.
La nova consellera Camps rebé una ordre radical: "abans de setembre, tots els projectes TIL aprovats!". Si cal, a tallar caps!
A partir d'aquí, el tira-i-amolla. Noves instruccions. Missatges als centres per a requerir el document del TIL. Manifestacions en contra de professorat i pares. La majoria dels directors s'empararen en els consells escolars per a adoptar la fórmula de l'article 20 del decret TIL, que és una via indirecta d'ajornar la decisió. Però l'administració, poc comprensiva, respongué amb un únic missatge: "Heu d'enviar el TIL respectant l'equilibri entre llengües assenyalat a la normativa".
Els directors que s'hi han oposat han estat expedientats. La comunitat educativa prepara la resposta, que segurament no serà de docilitat i submissió.
La situació a partir d'ara és imprevisible i per saber-ne el final haurem d'esperar a l'inici de curs. Però la vaga és molt més a prop.
