Misc 24/08/2013

'Chao', esclavitud?

Antoni Janer
3 min

Al llarg del segle XIX l'esclavitud va ser abolida de manera progressiva als diferents estats europeus i americans. A Occident, però, l'ombra d'aquesta pràctica immoral, encara vigent en altres indrets del món, és molt allargada. Així ho testimoniegen alguns dels nostres mots, però també certes actituds. La paraula esclau prové dels pobles eslaus de l'Europa de l'Est. Durant l'edat mitjana, molts d'ells, un cop convertits en botí de guerra, serviren de mà d'obra del Sacre Imperi Romanogermànic.

Aquests eslovens passarien a ser coneguts, en grec bizantí, com a sklábos i, en italià, schiavo , que amb el temps donaria ciao - chao en castellà- com a expressió de salutació i de comiat. La mateixa fórmula és present en l'alemany, que, en una de les seves variants, per dir hola i adéu, recorre al llatinisme Servus ("esclau"). Atès que el panorama econòmic actual ha fet reviscolar la nostra condició de serfs , té molt de sentit, doncs, que ens presentem, al crit de Servus , davant d'Alemanya, el nostre sergent que ens fa acatar servilment el decapitant sistema capitalista.

Tot i que ja fa temps que hem deixat d'emprar els caps ( capita ) de bestiar com a moneda de canvi, el capitalisme contínuament ens recorda que tots som una gran família. No debades, a l'antiga Roma la familia era el conjunt d'esclaus d'una casa. El terme es contraposava a la paraula gens (< gigno , "néixer"), que al·ludia al grup de persones amb llaços sanguinis. Des que el 1948 les Nacions Unides aprovaren la Declaració Universal de Drets Humans tots ens creim més lliures i, per tant, som una mica més ingenus. Seguint amb la terminologia llatina, l' ingenuus era aquell ciutadà lliure nascut dins una gens romana, de manera que el "no ingenus" eren els esclaus.

Avui dia, però, no hem d'oblidar que continuam sota el jou de l'esclavitud encoberta i, per tant, poc tenim ja d'ingenus. Ens costa creure l'article 19 del document abans esmentat: "Tota persona té dret a la llibertat d'opinió i d'expressió [...]. Ara el que toca és obeir, és a dir, escoltar ( audio ) sense remugar els nostres superiors ( ob- , "damunt"), que ens dominen com a autèntics amos (domini ) que són. Convé tenir-los contents treballant molt, sabent que tant de suplici té una explicació etimològica. Al segle VI ja existia el tripalium , un instrument de tortura format per tres fustes creuades on era fermat el reu per fuetejar-lo.

Així doncs, no hem d'escatimar precs per aconseguir treballs, per molt precaris que siguin. I, enmig de tanta suor i llàgrimes, hem de treure temps d'on sigui per tenir fills ( proles ) que garantesquin la supervivència de l'Estat. Seria Marx qui al segle XIX encunyaria el terme proletariat per definir la nova classe obrera sorgida del capitalisme; ho féu inspirant-se en els plebeus romans que amb la seva descendència nodrien la República de soldats, principalment.

Si no rendim al màxim, sempre hi haurà governants que es fixaran en altres països i, inconscientment, recorreran a la pràctica romana del plagium ("robatori d'esclaus d'un altre"). La llei que prohibia aquesta pràctica rebia el nom de llei plagària perquè els lladres solien ser castigats ad plagas , és a dir, a la pena dels "assots". Ja Marcial, el gran epigramista hispà del segle I dC, emprà la paraula plagi en el sentit figurat de "còpia d'una idea aliena".

Abans, però, de ser acusats de "plagi", els nostres dirigents preferiran sotmetre'ns tocant el nostre punt dèbil, la butxaca. D'aquesta manera, ens convertirem en vertaders "addictes", que era com s'anomenaven aquells ciutadans lliures que, per deutes o per furt, eren assignats de paraula ( dico ) a ( ad- ) algú. Ara -ja se sap!-, davant les actuals dictadures (<dico ), es premia la lleialtat i l'adulació de l'esclau. Alguns no dubten a bufar a l'amo el nom dels seus opositors. Reactualitzen així l'antic rol dels nomenclàtors, els esclaus que a la Roma republicana, durant les campanyes electorals, acompanyaven els candidats i, a cau d'orella, els xiuxiujaven ( calo ) el nom ( nomen ) d'aquells individus que podien ser del seu interès -avui aquests catàlegs només contenen els noms específics d'una ciència o art.

Tanmateix, com els antics esclaus romans, sempre hem de mantenir l'esperança d'assolir la condició de lliberts, d'emancipar-nos per tal que la nostra mà (manus) d'obra no romangui presa ( capio ) per més temps. La nostra llengua vernacla no n'ha de ser cap impediment, per molt que al món romà vernaculus fos el nom que rebia aquell serf nascut a la casa del senyor. El caràcter per rebel·lar-nos davant tanta servitud ens ve de lluny, de quan els submisos eren marcats ( kharátto , en grec) amb ferro calent. Al segle I aC, aquest estigma tan humiliant esperonà el gladiador traci Espàrtac a liderar una insurrecció d'esclaus que va aconseguir posar contra les cordes la totpoderosa Roma. A pesar del seu fracàs final, Espàrtac ja ens ha traçat el camí.

stats