Vostè ha arribat al Barça al capítol 346 d'un culebró molt llarg. No entén res, oi? Doncs no provi de fer-ho. Si sap mantenir-se'n al marge, podrà prendre decisions sense el pes de la història i veurà com cap bala d'aquest foc creuat entre famílies va dirigida contra vostè.
M'imagino que aquest club, vist des de l'Argentina, són els seus títols i la seva esplendor. A mesura que t'hi acostes, però, la cosa es complica. Que si Tito, que si Pep, que si Sandro, que si Núñez, que si Cruyff o que si Laporta. Ni cas. Precisament, un dels seus grans actius és que vostè ha aterrat al Barça de manera meteòrica i provinent d'un altre planeta. Com si fos un marcià. Ni nosaltres li coneixem el seu passat ni vostè hauria de conèixer el nostre. Volem veure un gran entrenador -que és el que ens sembla que és- i no un actor més d'aquesta lluita eterna.
Suposo que aquestes primeres setmanes ja hi ha gent que se l'ha emportat a dinar per explicar-li qui són els bons i els dolents en aquest serial. Persones que l'hauran volgut posar al dia dels 345 capítols anteriors del culebró, i que li hauran explicat la seva pròpia visió de la història. No se'n fiï. Ni es deixi encomanar el ressentiment que intentaran transmetre-li. Aquí tenim els Montesco i els Capuleto en versió blaugrana, dues famílies enemistades de fa molts anys. I el seu avantatge, senyor Martino, és la puresa.
Les interioritats del serial blaugrana són molt llamineres, al principi, però després, cregui'm, es poden arribar a fer molt pesades. El voldran convèncer que això és una guerra i que, per poder estar protegit, li cal situar-se en una trinxera. Però és precisament a les trinxeres on hi ha el perill. Aquí, de tant en tant passen llista, i si ets dels uns o dels altres, ja has begut oli. I, de moment, jo no veig ningú que vulgui disparar contra vostè.
M'agrada la seva sensatesa per contestar a totes les preguntes que li fan a la sala de premsa, amb la màxima honestedat i transparència, però sense que mai faci la sensació que té pressa per acaparar portades. M'agrada la valentia que demostra en moltes de les seves decisions, que li ha de servir també per aguantar els pròxims capítols del culebró a la intempèrie, sense protegir-se a cap trinxera. Vostè i els seus jugadors. Ells han de ser els seus millors aliats, perquè a final de temporada puguem dir: " ¡Tata, qué bueno que viniste!"
PD: Tot el pes de la història del Barça està concentrat entre les quatre parets de l'Hotel Princesa Sofia. Hi han passat els actors principals d'aquest culebró que li explicava. I ara vostè, que fa dos mesos que hi viu fins que no trobi el pis que ja fa temps que busca.
