Misc 20/04/2014

Capital

i
Josep Ramoneda
2 min

La contradicció del capitalisme i, alhora, la base de l’enorme desigualtat que genera, és que el capital es reprodueix molt més ràpidament de com augmenta la taxa de creixement de l’economia. Thomas Piketty l’anomena la força de divergència fonamental del capitalisme en el seu llibre El capital al segle XXI, un estudi sobre la repartició de la riquesa des del segle XVIII. Aquest mecanisme fa, segons Piketty, que el passat guanyi el futur, que l’acumulació de capital (i, per tant, el patrimoni i l’herència) juguin amb avantatge tant respecte del risc i de la innovació com de la projecció cap endavant de l’economia (les noves generacions). I té, al mateix temps, conseqüències preocupants per al sistema democràtic: la desigualtat és un factor de desestabilització, d’ineficiència i d’autoritarisme.

Com recull el llibre de Piketty, molts es pensen que “n’hi ha prou fixant drets de propietat sempre més ben garantits, mercats sempre més lliures i una competència més pura i perfecta per arribar a una societat justa, pròspera i harmoniosa; la tasca és desgraciadament molt més complexa”. El futur del capitalisme i de la democràcia depèn, per Piketty, dels ciutadans, de les institucions, de les decisions polítiques i d’un grau de cooperació internacional i d’integració política regional que permeti una regulació eficaç del capitalisme patrimonial. L’impost progressiu sobre el capital és una de les seves opcions. “Per reprendre el control del capitalisme, no hi ha altra sortida que fer l’aposta per la democràcia fins al final”.

Piketty semblava destinat a dirigir la política econòmica francesa quan Hollande va formar el seu primer govern. Però el president no va gosar. Era massa arriscat posar l’economia en mans de qui podia interpretar-la d’una manera una mica heterodoxa. Una vegada més, el pànic reverencial als mercats i al diner es va imposar a la socialdemocràcia, que cada cop és més conservadora arreu d’Europa. Una oportunitat perduda per veure si algú era capaç d’explicar -que ja és un primer pas- i plantejar les coses d’una altra manera.

stats