Benvinguda, senyora duquessa

Demà és el gran dia. Ell recorda la vegada que els reis (llavors encara eren prínceps) varen visitar Mallorca, devers el curs 73-74. Els alumnes de La Salle anaren allà on hi ha el parc de la Mar, davant la Seu, per donar-los la benvinguda. Diu que els havien repartit unes banderetes del Domund on, a sobre, hi havien aferrat l'espanyola. Mentre esperaven, els nins feien dois amb les banderetes i es molestaven els uns als altres per combatre l'avorriment. El seu professor, l' hermano Santiago, intentava posar ordre com en una pel·lícula de Berlanga.

I com a Bienvenido Mister Marshall, el cotxe passà de llarg. Els nins no varen veure res. El 1973 va ser la primera vegada que els reis (que encara eren prínceps) tingueren residència pròpia de vacances, a Marivent. Després Franco va morir, els reis varen ser coronats reis, i anys més tard, la seva filla Cristina fou duquessa de Palma. El seu marit, també duc, batejà la Rampa de la Vergonya en ser imputat, alhora que la ciutat arrencava els seus noms de la Rambla.

Demà petits i grans, illencs i forasters, tres-cents periodistes i encara més curiosos s'acostaran als jutjats per veure si la infanta baixa en cotxe o ho fa a peu. Hauríem d'agrair-li el protagonisme que ha donat en aquest espai palmesà, de sobte convertit en el bocí de terra més famós del món. Cristina de Borbó ha revalorat la zona, que hauria de declarar-se Patrimoni Històric, i ha situat l'illa a l'epicentre de l'interès internacional. Per això, en comptes d'apilotar-se al carrer Parellades -que és molt estret-, tots els ciutadans haurien d'esperar-la al llarg del seu trajecte, des del palau de congressos pujant per les Avingudes, amb banderes i fanfàrria, demanant que saludi, "du-ques-sa, du-ques-sa!". Donant-li la benvinguda que es mereix.

EDICIÓ PAPER 18/05/2019

Consultar aquesta edició en PDF