Bauzá, que només rebutja la immersió quan és en català, digué aquesta setmana, en seu parlamentària, que “el fet que a les Balears no hi hagi immersió lingüística no significa que tot vagi malament en educació”. El PP va fer circular per les xarxes socials un vídeo amb aquest discurs enregistrat. El president responia al portaveu de MÉS, Biel Barceló. No entenc com aquest -o Francina Armengol- no li han fet encara la pregunta clau: quantes escoles de les Illes Balears feien immersió -no el que Bauzá diu que ho és, sinó el que realment ho és, allò que un pedagog o un expert en ensenyament d’idiomes o un tècnic de la conselleria definirien com a tal?-. A Bauzá li interessa vendre que, abans d’ell, hi havia una aplicació generalitzada d’aquest mètode. El que m’astora és que representants de partits que han tengut responsabilitats de Govern no és que defensin un mètode que es defensa tot sol, sinó que deixin que circuli la brama que s’emprava al 100% dels centres públics, quan les dades de la selectivitat ho desmenteixen any rere any.
Bauzá vol fer creure al seu electorat, o a una part d’aquest, que la seva oposició és ERC, que diumenge passat assolí 19.566 vots, un 7,25% del vot vàlid a partits, que representa el 2,6% de les 752.259 persones que tenien dret a vot. ERC, no MÉS, ni Compromís, ni CiU, és l’únic representant d’allò que Bauzá i el Círculo Balear denominen “pancatalanisme”. Els partits pròxims al Círculo i les cançonetes de Bauzá són UPyD (18.038 vots, només 1.528 menys que els republicans). Si els sumam als de Ciutadans i als de Vox, tenim a les Balears 28.336 vots “til·listes” furiosos, el 3,7% del cens. O sia que les bregues entre “pancas” i “espanyolistes” a matar que omplen els plens del Parlament apassionen el 6,5% dels que tenen dret a vot, dividits en dues parts més o manco iguals. La resta no és que en passi. Estic ben segur que la majoria troba el TIL una barbaritat, però no perquè acabi amb una immersió que no s’ha aplicat mai aquí de manera massiva, sinó perquè és un desbarat. Però Bauzá se surt amb la seva quan ven que tota l’oposició com un bloc defensa exactament el mateix que, segons ell -i això és important, segons ell-, defensaria ERC. I la famosa manifestació dels 100.000 no va ser per defensar això, sinó que, escrupolosament, es va fer per defensar el dret a una educació sense imposicions que garantís un correcte aprenentatge de les dues llengües oficials, com feia el Decret de Mínims, que no és el mateix, ni prop fer-s’hi, que la immersió generalitzada.
No sé si aconseguesc explicar-me. Bauzá governa desbaratadament, però aconsegueix transmetre als seus que la seva radicalitat és una resposta a la radicalitat dels altres. I no desmuntar això, quan es podria, és també fer oposició desbaratadament perquè, si no es fa, es contribueix a mobilitzar els elements més radicals de la dreta i no es convenç els sectors socials més tebis.
Els resultats electorals del 25-M han donat pas a una certa eufòria del progressisme sobre la possibilitat d’un canvi polític. Pens que això no està fet pel que escrivia més amunt i per d’altres raons. Si Podemos no s’hi presenta, absorbirien els altres partits els seus vots? I, si s’hi presenten i conserven els vots, farien presidenta una socialista del PSOE? I què passa si el PSIB-PSOE no es recupera i la major part dels seus antics votants continuen preferint l’abstenció a una altra opció? O si la fragmentació del vot esquerrà a Eivissa es converteix en la millor garantia que hi triomfarà el PP? Manca tot just un any perquè arribin les autonòmiques i municipals i, si no s’afinen les estratègies i els discursos, en el cas que Bauzá ho tengui difícil per repetir serà més per les seves pròpies errades que pels encerts dels altres.
