Els balears no som patriotes i, pel que sembla, això, de tant en tant, es converteix en motiu de preocupació. Es diu que no hi ha sentiment de balearitat o que no n’hi ha prou. No obstant això, organitzacions com la Confederació d’Associacions Empresarials de les Balears (CAEB), el Grup d’Ornitologia Balear (GOB), l’Obra Cultural Balear (OCB), el Sindicat de Periodistes de les Illes Balears demostren que no hi ha rebuig generalitzat al gentilici comú. No hi haurà sentiment, però els mallorquins, els menorquins, els formenterers i els pitiüsos tenim el curiós costum de celebrar manifestacions i anar a la vaga el mateix dia i a la mateixa hora, sigui contra les prospeccions petrolíferes o contra el TIL. Cap partit polític amb representació parlamentària -amb excepció de la difunta UM, i tan sols en un determinat període- no ha apostat per la voladura de la Comunitat Autònoma. Al Parlament totes les votacions s’han realitzat en clau ideològica i no insular. Sí, per ventura, el sentiment de balearitat és light, però el rebuig d’aquesta identitat no és precisament hard.
Ho som, a condició que no se’ns molesti massa amb la idea, o amb el sentiment.
Pels consells, servidor no passaria gaire pena. En primer lloc, perquè no són eliminables sense reformar la Constitució. En segon, perquè Bauzá no és encara tan boig com per excitar el sentiment insularista a Eivissa i a Menorca. El que no acab d’entendre és l’obsessió opositora per fortificar el Consell de Mallorca, on no hi ha por que els eivissencs i els menorquins ens imposin res. En totes les enquestes, les científiques i les no científiques, que he vist fins ara, quan es demana quins ens serien els primers per posar a la cua de les tisorades, la nominació és compartida ex aequo pel Consell de Mallorca i per IB3.
Tornem, però, a les Balears. El projecte empresarial més esbojarrat que hi arriba sempre ve acompanyat de desmesurades promeses d’enriquiment col·lectiu i de creació de llocs de feina. No sé si us heu fixat que Capricorn Spain, la companyia que impulsa les prospeccions petrolíferes, no s’ha molestat gaire a dur a terme la més mínima tasca propagandística o de lobby a escala illenca. Ni tan sols per demostrar que el petroli és tan innocu a efectes ambientals i d’imatge com l’euromerda segons Bauzá i Salom. Saben que no és aquí on han de moure els seus ressorts d’influència i manipulació de l’opinió pública. No dubtaré de la sinceritat del president, però sí de la seva habilitat opositora. No és a les Balears on ha de demostrar la potència del seu “No”, sinó a Madrid i a Brussel·les, als mateixos passadissos i despatxos on es mouen els prospectors. El mateix es podria dir dels nostres estimats hotelers. No he vist encara -i, per ventura, m’equivoc- un pronunciament d’Exceltur, la gran aliança turística de l’estat espanyol, el megalobby turístic que clama per limitar el dret de vaga i que lluità amb totes les seves forces per desnaturalitzar la llei de costes. Em manca aquesta roda de premsa a Madrid de tot el sector turístic nacional amb Abel Matutes, que fou comissari europeu i ministre d’afers estrangers, al capdavant. Aleshores, només aleshores, començaré a pensar que això, sia per mal o sia per bé, va de bon de veres.
La setmana passada el president de la Federació Hotelera de Mallorca, Aurelio Vázquez, va lamentar el retrocés que havia suposat el pas del franquisme a la democràcia: “Teníem un governador civil i ara tenim una comunitat autònoma. S’ha desequilibrat, sobredimensionat, i ara ho patim els ciutadans en forma de pressió fiscal”. El senyor Vázquez deu ignorar que un governador civil repetiria com un lloro les consignes del ministre Soria. Gràcies a la democràcia, a la comunitat autònoma, els poder públics no tenen més remei que fer-se ressò del sentir popular i oposar-se a les prospeccions. Gràcies al fet que les Balears existeixen i tenen un parlament i tenen diputats al Congrés, els corrents d’opinió tenen un canal per expressar-se i, sobretot, un mètode molt clar per mesurar els suports que té cadascú: les votacions. És possible, senyor Vázquez, que el pensament únic per decret ens sortís més barat. Això, avui no l’hi discutirem.
