Publicitat
Publicitat

L'EDITORIAL

Augment de penes pels incendis o cortina de fum?

La petició que va fer ahir el president Bauzá i que, segons ell, va subscriure el rei Joan Carles, perquè es modifiqui el codi penal amb l'objectiu d'endurir les penes contra els qui provoquin incendis de manera intencionada o per negligència, no és nova. Apareix habitualment després de cada gran incendi i sol venir de polítics amb responsabilitats en la prevenció i extinció dels focs. Per això, malgrat que es pugui estar d'acord en la necessitat de debatre si són proporcionades les penes en aquest tipus de delictes, també és fàcil sospitar que l'interès a focalitzar el debat cap a l'increment de penes pot tenir la intenció de tapar mancances que s'han denunciat en la prevenció i extinció del foc. Així ha passat altres vegades. Perquè el debat no és nou. De la mateixa manera que s'ha pronunciat Bauzá, ho ha fet el president de la comunitat de Madrid ara fa uns dies, també després d'un incendi. Sense anar més lluny, el ministre de Justícia Alberto Ruiz Gallardón, anuncià ara fa un any una reforma del codi penal per endurir les penes als qui provoquin catàstrofes d'aquesta mena. L'anunci arribava després d'una onada d'incendis i es desconeix en què ha quedat. Ja en aquell moment, jutges i fiscals avisaren que la mesura no reduiria els focs. I insistiren que la solució està en la prevenció i no a castigar més determinades actuacions quan ja s'han produït. Amb el codi penal actual, una persona que ha provocat un incendi com el de la serra de Tramuntana pot ser castigada amb penes d'entre 15 i 20 anys de presó, si es considera que ha posat en perill la vida de persones. L'increment de penes en aquesta classe de delictes obligaria a revisar les que s'apliquen per altres per no provocar una desproporció. Però, algú pensa que un piròman o una persona negligent deixarà d'actuar en funció de si una pena és de quatre anys o de cinc? El que és evident és que no és bo legislar en calent. La devastació de la serra de Tramuntana no té marxa enrere. Ara allò que s'ha d'evitar és que es torni a produir i, per aquest motiu, més que càstigs exemplars el que cal és una major tasca de conscienciació i, sobretot, més inversió en gestió forestal i en mitjans materials i humans.