Misc 07/05/2014

Ataülf i internet a Barcelona

i
Marc Murtra
3 min

Des que Ataülf, rei dels visigots, és assassinat a Barcelona mentre es banyava el 415, la nostra capital és mencionada als llibres d’història europea de manera intermitent. De vegades de manera brillant, com a les Olimpíades del 92. Més sovint, per motius tenebrosos, com la Setmana Tràgica o la liquidació del POUM durant la Guerra Civil. Normalment, però, hi emergim d’una manera més modesta. En aspectes més econòmics se cita la nostra participació en l’expansió mercantil del Mediterrani a l’Edat Mitjana o el lideratge de la Revolució Industrial a la Península. Generalment som una nota interessant, però marginal històricament parlant si ens comparem amb ciutats com Gènova, Manchester, Nova York i Xangai. Tot i que sempre amb un mèrit destacat que ha marcat la història i prosperitat de Catalunya.

Des de fa uns 20 anys tenim una marca de ciutat que és un gran actiu i som citats com a gran potència turística. Som la tercera ciutat del món més fotografiada (segons Panoramio, de Google) i una de les 10 ciutats més visitades del món via Airbnb (web de lloguer de cases particulars).

Si fem el salt des d’Ataülf fins a l’actualitat, si volem parlar de què passa avui a Barcelona, crec que hem de parlar de la tecnologia digital. Alguna cosa es mou a Barcelona en l’àmbit del software, internet i la mobilitat. Segons Web Capital Riesgo, un 44% de les operacions de capital risc d’Espanya en la primera meitat del 2013 van ser a Catalunya. El gruix principal dels èxits importants de la tecnologia digital a Espanya van néixer i van créixer a la nostra capital: Privalia, Softonic, LetsBonus, Trovit, e-Dreams, Scytel i Infojobs. Amb el mèrit afegit que cap d’aquestes empreses té ingressos que depenguin del Butlletí Oficial de l’Estat.

L’eclosió d’una empresa digital gairebé sempre implica suport financer. La correlació és directa. Les tecnologies digitals permeten operacions de manera exponencialment més barata i generen grans oportunitats de creixement. El creixement, alhora, genera una de les grans paradoxes de les finances: créixer és car. Cal invertir avui per cobrar demà; crear un equip ara perquè funcioni al cap d’uns mesos i desplegar infraestructura primer per fer-la servir després.

A més, quantificar aquest creixement és difícil. El càlcul financer comença en un full en blanc. Les previsions són un vel negre perquè no es tenen referències comparables. Quin cost tindrà captar nous clients? Quins ingressos generarà la nova empresa d’aquí cinc anys? Finançar empreses digitals no és només qüestió de tenir musculació financera, també és qüestió de saber-ho fer.

A Barcelona existeix un creixent ecosistema de finançament, sovint menys visible, però essencial, que ha acompanyat el sector digital en el seu camí. La mida i la intel·ligència d’aquest ecosistema serà un dels factors que marcarà la velocitat de creixement del sector digital. A més, ajudarà a depurar a poc a poc els múltiples xarlatans que hi resideixen.

Aquest ecosistema financer existeix gràcies als emprenedors que el van impulsar i també gràcies al suport de l’Ajuntament de Barcelona i de la Generalitat amb instruments com Barcelona Activa, IFEM i els pioners del capital risc Catalana d’Iniciatives. Recordem també que els primers incentius fiscals per a inversors van ser a Catalunya.

En general podem estar contents del camí iniciat en l’àmbit de la tecnologia digital. L’impuls, però, no ens ha de fer ignorar les moltes mancances que tenim. Per exemple, les universitats tecnològiques segueixen desconnectades del sector digital, el sistema fiscal és de bojos (un inversor professional, via sicav, paga a Hisenda el 0% de les plusvàlues, mentre que un emprenedor, fins al 56%), ens falten gegants tecnològics i el sector encara és relativament petit i fràgil.

Als EUA es creu que la revolució tecnològica i els seus sistemes de finançament han tingut molts efectes col·laterals positius: han ajudat a professionalitzar amplis sectors de l’economia, han flexibilitzat convencions socials, han impulsat la meritocràcia, han dinamitzat la societat i han ajudat a dignificar Star Trek i Joc de trons.

Les accions que corregeixin les mancances del sector i que reforcin l’ecosistema financer ajudaran a reforçar el sector digital a Barcelona. Si el sector es consolida ens pot oferir, a la resta de la societat, més meritocràcia, més innovació, menys inèrcia, més riquesa i potser més justícia.

Serà qüestió d’habilitat, polítiques encertades i sort. No vull estar-me de recordar que les empreses que han funcionat, a més de fer-ho molt bé, han tingut un punt essencial de sort. Com em va dir el Lucas Carné, fundador de Privalia: “Vam picar a terra... i en va sortir petroli”. Perquè el sector segueixi creixent a Barcelona també haurem de combinar habilitat i sort.

stats