CORRENTIA
Opinió 03/08/2014

Assumptes tenebrosos

Guillem Frontera
2 min

En democràcia, els ciutadans necessitam creure en les institucions públiques, especialment en la Justícia i en els cossos de seguretat -les eines que empren els dictadors per ofegar les societats i reprimir els individus. En qualsevol dictadura, val més tenir la policia enfora i no haver-se de relacionar amb la Justícia. Però una democràcia mereix dubtosament aquest nom si els ciutadans tenen motius de malfiança respecte d’aquestes dues institucions.

No ho ha entès així el batle Mateu Isern. Ha duit tan malament la gestió de la crisi de la Policia Local de Palma que ha contribuït a propagar els dubtes dels ciutadans sobre quins són els fins i quins els mitjans que inspiren una part del personal de la institució. Ha gestionat les successives situacions de manera que podria semblar que cada moviment perseguia amagar una part de la realitat.

Quan el ciutadà es dirigeix a un agent de policia, ha de tenir l’absoluta seguretat que, no només el cos de policia, sinó aquell agent en concret, sigui el que sigui, és persona en la qual pot confiar sense reserves. Sabem, per contra, que certs agents de la Policia Local de Palma no reuneixen les condicions perquè hi establim aquesta relació incondicional.

Ara, el senyor Navarro, el polític responsable del ram, ens diu que la seva dimissió no contribuiria gens a millorar la imatge de la Policia Local de Palma. Ell ho sap, nosaltres no. Per ventura els efectes benèfics d’una dimissió depenen en part del moment en què es fa efectiva; i potser el moment ha passat. Però hi ha hagut molts de moments, i alguns eren propicis a prendre decisions dràstiques. En tot cas, sabem que s’ha descartat la cirurgia a cor obert. La microcirurgia per ventura no ha estat l’adequada -per insuficient o per efecte d’un diagnòstic erroni o deliberadament inexacte.

No obstant això, servidor continuaré adreçant-me a l’agent amb la confiança que respon al perfil d’honestedat i eficàcia -malgrat, també, decebedores experiències personals. L’agent al qual m’adreci podria no mantenir una conducta exemplar, però no en podem desconfiar sistemàticament. Ara, dels gestors polítics d’aquests obscuríssims afers, sí que en desconfiam: diríeu que no s’han volgut adonar de la importància de la qüestió per no haver d’obrar en conseqüència.

stats