Ars combinatoria
Si un servidor tingués la picoreta de destinar una bonica quantitat de diners a fer-se una matrícula a mida, en comptes de deixar-ho tot al simple atzar, ho tindria complicat. Què escollir?
El beat Ramon Llull estaria content de poder matricular el seu cavall amb el nou sistema d'assignació personalitzada de plaques que s'aplicarà ben aviat a Andorra. I Leibniz també: tots dos van ser uns ferms partidaris de l'art de la combinatòria aplicada al coneixement. Qui sap si hores d'ara hi ha espavilats que inverteixen en la reserva de possibles combinacions per després revendre-les més tard als que han reaccionat amb lentitud.
Però si un servidor tingués la picoreta de destinar una bonica quantitat de diners a fer-se una matrícula a mida, en comptes de deixar-ho tot al simple atzar, ho tindria complicat. Què escollir? Una xifra i una lletra, com el pretensiós F1 que ens han posat d'exemple? Home, són sis mil euros, però ja sabem que aquí hi ha gent per a tot. Més plausible és la de cinc lletres combinables. Quantes paraules de cinc lletres hi ha que valguin tres mil euros? Poques. Poesia. Acord. Fúria. Feina. Valor. Maria. Lluna.
Jo m'hi posaria X-Men, si és que consideren el guionet com una lletra més. Pel mòdic preu de mil euros ja podem posar un amor a la placa. Amb un número, que podria suggerir ordinalitat. Per cinc-cents, hi posaríem una peça del catàleg de Johann Sebastian Bach: BWV i dues xifres més, que no ens deixarien passar de la cantata 99 Was Gott tut, das ist wohlgetan.
Ens queda l'opció més barata, però no per això la menys elàstica. M'imagino veient, fugaç i fugitiva, la matrícula del fitipaldi que puja de Salou un diumenge per la tarda en una hora i mitja, sense considerar la funció de la línia contínua: XL 666.
