Misc 26/10/2013

Carta a Jaume Sisa: 'Apartat 944'

i
Albert Om
2 min

Estimat Sisa, deus ser de les últimes persones que encara van a recollir la correspondència a Correus. Entres a l'edifici de Via Laietana, obres la teva bústia i habites, per uns moments, un d'aquells mons que es van morint i que tant t'agraden. Avui, si hi vas, t'hi trobaràs aquesta carta.

Així com a Catalunya diuen que hi ha 400 famílies d'ordre que, fins ara, sempre ho han manegat tot, també tenim un meritori però menys nombrós Club del Creador Excèntric, del qual tu n'ets un dels socis il·lustres, juntament amb Pau Riba, Francesc Pujols, Salvador Dalí, Carles Santos, Albert Pla, Adrià Puntí o Albert Serra, una de les incorporacions més recents i més sonades. Persones que us heu fet imprescindibles perquè funcioneu com una bombona d'oxigen col·lectiva que ens ajuda a fer que l'aire que respirem no pesi tant. Galàctics, boletaires, beneits o arrauxats, digues-n'hi com vulguis; però indispensables com a coartada perquè tots els altres puguem aparentar una normalitat que tampoc no tenim.

T'escric per dir-te que em fa il·lusió que aquest cap de setmana els lectors de l'ARA puguin anar al quiosc i comprar el teu últim disc. La nòria , es diu, i tu ets el pilot que treu a passejar les seves cançons inèdites amb un aparell de fira que dóna voltes i voltes, i comença i acaba els seus viatges al mateix lloc. Al menjador de casa, per exemple, on no hi tens televisor. Quan els personatges que habiten dins teu fa massa estona que parlen, poses la ràdio i els fas callar. O agafes un disc de vinil del Franco Battiato, seus al sofà, escoltes música a tot volum, i transites per aquells territoris que et fan sentir tan còmode, a la frontera entre la realitat i la irrealitat.

La teva mirada de miop fa que, per poder desxifrar el món, t'hagis de fixar amb molt deteniment en cada detall. Però, un cop vist, i amb la ironia com a combustible, marxes prou lluny perquè la teva capacitat d'anàlisi i de crítica sobre tots nosaltres es converteixi en indispensable. Aquella perplexitat que sempre acompanya els que, sense tenir segurament les respostes, no deixen mai de fer-se preguntes.

Res més, Jaume, que et veurem sortir de Correus amb un feix de cartes a la mà i potser t'imaginarem com un personatge d'abans. Però ens haurem tornat a equivocar. En realitat, sempre ets tu que de tant viatjar amb la nòria ens portes unes quantes galàxies d'avantatge.

P. D . De la nostra última conversa, em va quedar gravada una frase: no t'agrada tenir res a fer perquè llavors pots fer el que vols. I ara estàs en una etapa molt productiva: el disc, un llibre, l'espectacle amb Quimi Portet i Joan Miquel Oliver, i una obra de teatre que assages amb Oriol Broggi.

stats