CORRENTIA
Opinió 22/09/2013

Anyells del PP

Guillem Frontera
2 min

Als militants sensats del PP s'adreçava Pere Sampol en una invitació a la dissidència, que es podria justificar en la tradició del PP illenc: no vulneraria grans principis del conservadorisme aborigen.

És tan mal d'entendre com suposa Sampol aquest silenci dels anyells? Si examinam una sèrie de casos un per un, hi ha silencis inexplicables. Qui més qui manco té al cap tota una sèrie de noms, persones que ara s'estimen més habitar en els llimbs del militant desaparegut, perquè la vergonya se'ls menja fins al moll de l'os. Les persones de vegades volem desaparèixer tal com som, no ens queda energia ni per canviar una mica les coses per fer més respirable el nostre hàbitat. És dubtós, però, que hàgim de ser tan comprensius amb aquells ciutadans que, en assumir la militància, també haurien d'assumir compromís i responsabilitats.

Potser hi ha un principi d'explicació per entendre la mansuetud dels anyells. El seu silenci es basaria en el principi ignasià de no fer mudança en temps de tribulació. No costa imaginar-los consternats per un president que sembra de sal tot el territori que transita. Bauzá ha perdut el Nord, la seva frissosa bel·ligerància fa pensar en qui projecta el seu futur polític lluny de la seva comunitat i sap que, com més terra cremada hi deixi, més punts acumula per ser ben tractat a Madrid. Un home així, llançat a una carrera desbocada, acaba rodolant en una espiral d'incontinències que l'inhabilita per al diàleg reparador d'excessos.

Els seus camarades no saben per on ni com emprendre'l. Com es tracta amb un home que dóna l'esquena al futur de la comunitat i corre cap al que creu un més alt destí?

Però entendre-ho no és suficient per justificar-ho.

stats