Andorra i Europa
Una vegada més el debat és a l'interior de la societat andorrana
Probablement és exagerat afirmar que vivim "el mayo que cambiará Europa", com alguna candidatura a les eleccions europees ha escrit aquests dies. La va canviar el maig del 68. Sóc d'aquella generació. "Ara que tinc vint anys, ara que encara tinc força...", cantava Serrat. Ja no els tenim...Bé, encara que els andorrans no votem –tot arribarà– a les eleccions al Parlament Europeu, Andorra veu Europa com el seu destí. Aquells anys vàrem fer nostre el discurs d'Ortega y Gasset a Bilbao el 1910: "Regeneración es inseparable de europeización... Regeneración es el deseo, europeización es el medio de satisfacerlo. Verdaderamente, España es el problema y Europa la solución". També aquí, copsant la insostenible lleugeresa d'Andorra, Europa era el marc on ancorar el país. Amb aquest esperit vaig escriure llavors tres articles 'Andorra dins d'Andorra', 'Andorra dins d'Europa' i 'Europa dins d'Andorra'. Després de 25 anys queda pendent "L'Europa dins d'Europa". Però aquesta és encara avui una qüestió ajornada, inconclusa i en tràmit. Dues Europes? De dues velocitats? Una del nord i una altra del sud? Una central i una altra perifèrica? Una de 18 i una altra, per ara, de 10? Avui ja hi ha qui pensa que Europa no és la solució, sinó un altre problema. La urgència, però, a l'inici de la reforma de les nostres institucions, era Andorra i no Europa, unió que seduïa amb una gran força d'atracció. No s'entenen els llargs anys de reforma institucional sense aquest teló de fons.
Només en aquest marc, per altra part, podem situar l'Acord d'unió duanera parcial que el Govern Pintat signà l'any 1990, la primera fase en les relacions entre Andorra i la Unió Europea, en expressió del Dr. Víctor Pou. Acord satisfactori, anterior a la Constitució, i que Andorra va aconseguir negociar-lo directament amb la CEE des de la pròpia sobirania, deslligant-lo així de l'adhesió d'Espanya. Des del 1993, amb la Constitució, el teló fou ja un teló de boca i la nostra millor targeta postal, la nostra millor targeta de presentació i la nostra millor targeta de crèdit.
L'any 2004 –la segona fase– va tenir lloc, a petició d'Andorra, l'Acord de cooperació, amb la participació andorrana en certes polítiques comunitàries, i també, a petició de la UE, l'Acord sobre fiscalitat de l'estalvi.
Han passat 10 anys i ara entrem a la tercera fase, el camí –l'avinguda, en diu el Dr. Pou– cap a un Acord d'associació per participar en el Mercat Interior Europeu i, en una altra avinguda, per revisar aquell acord sobre fiscalitat de l'estalvi.
Una vegada més el debat és a l'interior de la societat andorrana i malgrat el gran malestar, patiment i desil·lusió que provoca l'Europa d'avui, Andorra sap també que no hi ha alternativa i no vol ni pot quedar-se al marge d'aquest encara gran projecte compartit, del que, en una quarta fase, en serem membres de ple dret. Sí, encara que en els últims anys no ho sembli, Europa és més que una dona amb barba.
