Avui per a molts és un dia difícil. Un dels pitjors de l’any. No ens enganyem. Sant tornem-hi. Serà dur. Un dia de tornada que ens haurem de prendre amb molta filosofia, perquè en hores de feina està molt mal vist beure. No desesperem. Paciència. El dia es farà llarg, però a la nit segur que us sentireu realitzats. N’estic convençut, però tampoc gaire. Penseu que n’hi ha que estan pitjor. Quin consol. Ara mateix podríeu estar patint per saber si finalment us han escollit per entrar a Gran Hermano 15. Sí, ja són quinze edicions. Insòlit. No hi ha cap altre país del món que hagi patit tantes edicions del reality show més emblemàtic. Tenim pressa. Enguany es veu que els concursants podran entrar amb les seves parelles a la famosa casa plató de la Sierra madrilenya. Una revolució. Una hecatombe. I això em porta a reflexionar sobre la possibilitat que un dia la meva parella em digui que ha superat el càsting de GH i que l’he d’acompanyar a la casa de la Milà. Ella mai no ho faria, però us heu parat a pensar com actuaríeu si us trobéssiu en una situació semblant? Inquietant. Deixaríeu de parlar-li? No li prepararíeu mai més l’esmorzar? No canviaríeu mai més el rotllo de paper de vàter? La deixaríeu? Deixaríeu de fumar? Miraríeu de convèncer-la que és molt més divertit anar a concursar a El gran dictat? Us apuntaríeu junts a cantar en una coral per participar a l’ Oh Happy Day? Per sort, posats a fer el ridícul televisiu, tenim alternatives. ¿O, just el contrari, l’acompanyaríeu al programa de Telecinco en una mostra d’amor incomparable? Buf. Reflexionem-hi en un dia com avui, que ens pot fer passar el dia més de pressa. ¿Heu pensat que potser ens podria la curiositat de conèixer com funciona GH per dins? Quin morbo. ¿No us faria feliços ser assotats en directe per la punyent Mercedes Milà? Potser també ens atrauria la possibilitat de disfrutar d’una fama efímera, després que tota l’escala i família comprovés que bons que som fent edredoning. L’èxtasi de l’exhibicionista. Però no. Ella mai no ho faria. La conec. Sap que no l’hi perdonaria. Abans mort. No s’atreviria ni a plantejar-ho. A mi no. Em coneix. I menys en un dia com avui. Que tot fa pujada. Que mires el calendari laboral de la temporada i sembla dissenyat per Angela Merkel. Que només és dilluns i tens dubtes raonables de si arribaràs viu a divendres. I que sí, que som a setembre i just ara tenim temperatures d’agost. Quins nassos. I penso que he de fer baixar els quilets que he guanyat a l’estiu. I encara he de comprar més del 90% de coses d’una llista interminable perquè la nena pugui anar a l’escola d’aquí 15 dies. I encara no he recollit els quilos de sorra per al sorral de l’escola. I la mare que ho va parir tot. I sí, sóc optimista. Ella mai no ho faria.
