La Guàrdia Urbana de Barcelona i tècnics de l’Agència de la Salut Pública han posat en marxa una operació policial que ha estat batejada amb el nom d’Operació Rebost. Celebrem-ne la catalanitat. Un cap de la Guàrdia Urbana menys sensible l’hauria pogut anomenar Operación Despensa. Al país normal que tots somiem hi ha una munió de delinqüents catalanoparlants que protagonitzen operacions policials batejades en la llengua de mossèn Cinto Verdaguer, com aquesta.
L’Operació Rebost ha consistit a comissar 735 quilos de menjar en mal estat de diverses botigues i restaurants de Barcelona. A Els matins de TV3 en Roger Rovira ens n’ensenyava imatges cedides per la policia. I eren unes imatges que haurien provocat l’èxtasi eròtic dels guionistes de programes com Pesadilla en la cocina. Pel que s’endevinava, en els rebostos dels locals inspeccionats hi havia pollastres de l’època de Luis Aguilé i envasos de pastanagues amb el preu encara en pessetes. I hi havia ganivets amb verdet aptes per ser exposats al Museu d’Arqueologia de Catalunya. I tàpers de croquetes que, per un cop a la vida, no era mentida que fossin “croquetes de l’àvia”.
Però el que arribava al cor, el que arribava al cor de veritat, era una safata de porexpan a dins d’una càmera frigorífica. Contenia dues llesques rodones de formatge de cabra. I la contemplació d’aquestes dues llesques de formatge de cabra ha resolt un misteri gastronòmic fonamental. Ara ho entenc. Als anys vuitanta, un xef creatiu i viatjat va tenir la idea genial de desfer formatge de cabra al microones (un aparell modern) per col·locar-lo al capdamunt de les amanides. Va comprar uns quants rulls de formatge i els va anar llescant. Dècades després, el formatge encara dura. I les amanides també. Les podem trobar als restaurants amb el nom d’“amanida de cabra”.
