Misc 14/12/2013

Això és Hollywood

i
Francesc Canosa
3 min

Primera seqüència. Balaguer (Lleida). La gent va molt al cine. No pas per les pel·lícules: volen veure Josep Carner-Ribalta (1898-1988). Des de 1928 el balaguerí viu a Nova York. Treballa a la Paramount; vaja, per a Hollywood. És un writer. Adapta els diàlegs dels films en llengua castellana. Sap que les pel·lícules arriben a Catalunya i treu el cap com a extra. És la manera perquè a Balaguer el puguin veure. La ficció l'ajuda a ser real. Si fa el que fa és perquè ell vol viure en "un país normal". Més de vuitanta anys després Òmnium ha iniciat una campanya amb aquest eslògan. L'estrena ha picat l'ullet a Hollywood.

Segona seqüència. Catalunya. 2013. De sobte n'hi ha que se sorprenen de l'elecció d'aquest referent. Mireu. Apareixia una foto de la muntanya de Collserola amb les lletres gegants "Un país normal". Com si fos el mític turó de Hollywood. Molts se'n foten. Els milicians de l'anticolonialisme (només del ianqui, esclar) enrogeixen com un dimoni enforquillat. Els ignorants mode ho-sé-tot-de-tot-ni-que-no-sàpiga-res troben la proposta xarona, de mal gust. Canvi de pla. Tots plegats han de saber que una de les primeres coses que fa Francesc Macià el 1931 és enviar-li un cablegrama a Carner-Ribalta perquè torni. Per què? Per muntar "Un Hollywood a Catalunya".

Tercera seqüència. Apareix Carner-Ribalta. Mà dreta de Macià des dels dies de Prats de Molló. L'home que prepara el terreny per a la causa catalana: Europa, Amèrica (Constitució de l'Havana de 1928), els Estats Units... I, el 1931, si s'ha de començar un país normal, "Crear un Hollywood a Barcelona seria una de les empreses més belles de la Catalunya renaixent. I en mencionar un Hollywood català, no cal dir que hom pensa en l'afortunada existència de l'Exposició de Montjuïc, la qual, complementada amb els variats paisatges de la nostra terra, constitueix un dels emplaçaments per a estudis cinematogràfics millors del món". Indústria i Catalunya plató natural. Volen un país normal, que es vegi a tot el planeta, com fan aleshores "tots els països joves, Estats Units, Rússia, Txecoslovàquia...." L'escena acaba amb la creació del Comitè de Cinema de Catalunya: eina per fer pel·lícules, documentals, estudis, una cinemateca, l'Escola de Cinema... I arriba el primer fos a negre: els Fets d'Octubre de 1934. El·lipsi. La llavor del Hollywood català es va poder veure durant la guerra amb el Comissariat de Propaganda i el seu enginyós i efectiu braç audiovisual: Laya Films. Productora i distribuïdora encarregada de guanyar la guerra de la propaganda. La feina és èpica i amb la dalla del contrarellotge: 27 documentals, 108 noticiaris. Es veu Catalunya al món. Després un The end mortífer.

Quarta seqüència. Flash-forward. 2013. Sense el precoç i tímid Hollywood no hi hauria avui un Barcelona-Catalunya Film Comission (no vindria a rodar mig món aquí), ni escoles de cinema, ni indústria, ni l'inici del reconeixement internacional del cinema català: perquè cada època somia la següent. I sense somnis no hi ha realitat. Gir de guió amb flash-back a llom de ruc explorador. El més divertit d'aquesta road movie esbojarrada és que la geografia de Hollywood la va descobrir un altre lleidatà com Carner-Ribalta: el també noguerenc Gaspar de Portolà (1716-1784). Ell és el primer governador de Califòrnia, explorador de la terra dels somnis al segle XVIII. Fundador de San Diego, Monterrey... i, esclar, descobridor de Los Angeles, San Francisco... Ara fem flash-forward d'espardenya.

Cinquena seqüència. Sí, a San Francisco. Aquí hi va a petar gairebé dos segles després Carner-Ribalta. Abril de 1945. Conferència inaugural de les Nacions Unides. El lleidatà és un dels promotors d' El cas de Catalunya. Apel·lació a les Nacions Unides. El món va veure l'estrena: "Catalunya existí com a nació lliure fins al 1714, que fou finalment incorporada per força a l'estat espanyol, i constitueix una de les poques nacions d'Europa els drets nacionals de les quals encara no han estat reconeguts". Tot plegat és una pel·lícula amb més metratge que tots els films de Hollywood : drama, tragèdia, terror, intriga... El gènere clàssic català.

Sisena seqüència. Apareix Carner-Ribalta i mira a càmera: "Si es diu que un fill neix sempre amb una pa sota l'aixella, podria dir-se que cada català, en venir al món, ja porta un problema sota el braç". Ho veiem en 3D des de fa segles. Des que naixem, no podem dur ni pans, no podem ser normals. El més gros de tot és que no ens deixen ni somiar. Per això n'hi ha que els fa por que siguem Hollywood: perquè seríem reals.

stats