L'eclosió de les neofestes a l'interior de Mallorca

Les manifestacions populars autogestionades viuen la màxima efervescència empeses pel jovent

Festa de l’Embalat a Sencelles, Mallorca / JOAN SOCIES MARC NADAL MIQUEL BORRÀS

Mallorca viu un auge de les festes populars que beuen clarament de la tradició i hi incorporen elements folklòrics o de la pagesia amb un caire clarament crític i ridiculista en molts dels casos.

La zona del Pla de Mallorca és un dels punts efervescents de la generació d’aquest tipus de neofestes, algunes de les quals aviat farà 30 anys que se celebren. D’altres, en canvi, no arriben a la dècada. La Revolta a Vilafranca de Bonany, les Clovelles de Petra, l’Embala’t a Sencelles i el Much de Sineu en són un exemple.

Totes tenen en comú el fet de congregar un públic juvenil i l’autogestió -defugir de l’oficialitat- i apareixen per la necessitat d’una festa local de la qual el jovent se sentís partícip i identificat.

Segons l’estudiant d’antropologia Marcel Pich, “les noves manifestacions populars han nascut sense gaire ajuda dels ajuntaments, malgrat que després els consistoris o no hi han posat traves o directament els han donat suport”.

Les anomenades neofestes, doncs, parteixen generalment d’un col·lectiu jove i la seva organització sol ser assembleària. D’aquesta manera, el jovent s’apodera de la festa o en reinventa algun ritual o llegenda amb què puguin destacar i que els identifiqui com a poble.

La Revolta

La Revolta és una festa popular creada a Vilafranca de Bonany l’any 1990. La iniciativa sortí d’un grup de joves que el diumenge de les Festes de la Beata, a finals de juliol, i una vegada acabats els focs artificials, tenien ganes de fer més bauxa. Així, “anaren a comprar als firaires tambors i trompetes i, fent trull, feren una volta per un parell de carrers de la vila, i contents amb la feta decidiren crear el nom de la Revolta”, assenyala el vilafranquer Jaume Sansó, qui fou batle de Vilafranca de Bonany entre l’any 1999 i el 2010.

El 1991 la Revolta viu dos elements clau: l’aparició del Dimoni de la Beata i la primera camiseta. Amb els anys, la festa comença a introduir nous elements, com ara el camió d’aigua, la careta del Dimoni de la Revolta i els caparrots com a forma d’homenatjar els personatges més estimats del poble. El primer, a finals dels 90, fou el de Tomeu Penya i n’han vingut d’altres. La festa de la Revolta comença devers les tres de la matinada amb la lectura d’un pregó i després surten a rotlo el Dimoni i els caparrots, que amb vergues i llendera fan córrer el jovent, que espera amb devoció l’arribada del camió d’aigua que els refresca de la nit calorosa d’estiu.

Des del 1991 la Revolta acompanya la festa amb una camiseta amb un text que sol fer sàtira dels pobles del veïnat amb tocs d’humor i pretén també apujar l’autoestima dels vilafranquers enaltint els valors de la vila. Segons Sansó: “Podem afirmar amb orgull que la Revolta és la primera neofesta de Mallorca (el Coso de Felanitx és una altra concepció) que intenta posar fi a l’avorriment de les festes institucionals i oficials i on el poble agafa l’organització de la festa”.

L’Embala’t

Les tradicionals bales de palla en forma cilíndrica que presideixen el Pla de Mallorca i són fotografiades per residents i forans són el leitmotivde la Festa de l’Embala’t a Sencelles. Aquesta celebració enguany ha complert el 10è aniversari i neix de l’arrelada tradició pagesa del poble. Així, la palla és el tret identificatiu de l’acte. Creada per la Comissió Embala’t (la festa no l’organitza l’Ajuntament, encara que sí que hi col·labora), entre les activitats que s’hi fan hi ha la lectura del pregó per part d’un personatge destacat del poble, una volta amb els antics Mobylette, jocs i una excursió per preparar la palla. A l’hora de dinar, la plaça Nova es converteix en un gran restaurant a l’aire lliure on els comensals mengen els tradicionals fideus de roter. A l’horabaixa, els xeremiers acompanyen els participants a la finca des Cós, des d’on arrosseguen la palla fins a la plaça per iniciar la batalla d’aigua i palla que, en qüestió de minuts, queda espargida entre el públic.

Les Clovelles

Per Santa Praxedis, la patrona de Petra, sorgí fa 9 anys la Festa de les Clovelles, també inspirada en l’aspecte més agrari del municipi. La figura principal és sempre una dona, major de trenta anys i fadrina, i la jornada festiva conté diversos balls, música de xeremiers, la irrupció del dimoni, un dinar -que enguany ha congregat més de 600 persones- i, sobretot, la pluja de clovelles al mig del carrer: cinc tones de closques d’ametlla que es llancen des de l’Ajuntament per al gaudi de propis i estranys. El carrer es converteix en una autèntica marea que diverteix els joves amb l’aigua i amb les clovelles d’un dels fruits més preuats del poble que antigament era el sustent de moltes famílies, les ametlles.

La Mucada

Sineu és un dels exemples més característics i participatius de festa autogestionada que funciona i fa que esdevingui popular. A l’ Aplec de Rondalles Mallorquines d’Antoni M. Alcover, Jordi des Racó, dedicat als “Encantaments, tresors, gegants, negrets i por”, hi ha la llegenda Es puig de Reig, i és a partir d’aquesta llegenda que va néixer la Mucada. La litúrgia de la festa aplega elements de la cultura popular i d’altres festes i rituals i els parodia mitjançant l’exaltació. La Muchal Foundation és l’associació i el subjecte protocol·lari i revolucionari que les organitza.

Les tradicions més casposes són burlades i la festa recupera l’espai públic, el carrer. El rosa, que la tradició més costumista assigna en exclusiva a les dones, esdevé el color de tots.

Demà, 14 d’agost, es viurà, doncs, una de les festes més sonades de Mallorca. Al matí fan camí cap al puig de Reig, on s’invoca el Much amb càntics i balls. Un cop ha estat invocat, els assistents tornen al poble i fan jocs, gimcanes i proves i nous rituals diversos. A l’hora de dinar, les colles d’homes i dones mengen per separat fins que es tornen a reunir davant de Can Castell, on es balla i canta fins que les forces dels sineuers i forans aguanten.

Massificació

Aquest conjunt de festes, però, es veuen, moltes vegades, desbordades per la proliferació d’un públic, majoritàriament jove, que hi acudeix massivament des d’altres pobles veïnats o des de Ciutat a la recerca de la bauxa i l’excursió, a vegades, etílica.

Clarament, doncs, totes aquestes iniciatives són una resposta a la reinterpretació i a una demostració de com la festa és més viva que mai i no tan sols pot reinventar-se, sinó que pot partir de zero sense renunciar a elements tradicionals de la cultura popular.

La reinterpretació ludicofestiva dels elements tradicionals, doncs, ha atret tant el jovent, que ja ha creat una mena d’itinerari estiuenc que el fa anar de poble en poble. D’aquesta manera, entre festes tradicionals que també han agafat força entre el jovent i les neofestes, la bauxa és un continu de l’estiu mallorquí.

La Mercè o el correfoc: noves  festes arrelades

En els últims anys, també altres ciutats i municipis d’arreu dels Països Catalans han inventat noves festes -que a poc a poc s’han anat consolidant- o n’han modificat algunes d’antigues. En són un exemple les Festes de la Mercè de Barcelona. Tot i que les festes en honor a la Mare de Déu de la Mercè daten del segle XIX, amb els anys s’hi han anat introduint nous elements, i fins a la transició espanyola no es consoliden com les coneixem avui. És el cas també del correfoc, que es va inventar l’any 1978 i avui tothom el té assumit com si fos de “tota la vida”, i fins i tot n’hi ha que diuen que els seus orígens són molt antics. El mateix passa amb moltes festes majors de pobles. En una de les més populars, per exemple, la de Granollers, la rivalitat festiva entre les colles dels Blancs i dels Blaus data dels anys 80 i encara en l’última dècada s’han introduït elements que ja s’estan arrelant com si fossin una tradició. La Festa de la Cabra d’Or a Moià, que va néixer l’any 2010 i converteix el municipi en un veritable escenari medieval, n’és un altre exemple. “Cal entendre la festa com una construcció constant i col·lectiva. El que la comunitat assumeix com a propi per repetició cíclica és el que acaba considerant-se una tradició, encara que a vegades tingui pocs anys de vida”, diu Amadeu Carbó, expert en festes i tradicions.

EDICIÓ PAPER 19/10/2019

Consultar aquesta edició en PDF