Publicitat
Publicitat

ABANS D’ARA

El moviment literari occità

De l’article de J.V. Foix (Sarrià, Barcelona, 1893-1987) a La Publicitat (11-II-1928). S’escau aquests dies el centenari de Frederic Mistral (Malhana, Provença, 1830-1914), premi Nobel de literatura de l’any 1904 (foto).

[...] Un gràfic dels països de llengua d’Oc, editat a Tolosa, i conegut de la majoria de lectors catalans que s’interessen per aquesta renaixença literària, fixava, no fa pas gaire, l’àrea lingüística dels parlars d’Oc. Aquest gràfic, signat per E. Rotgés i I. Girard, comprèn, sota la denominació de països de llengua d’Oc, cinc grans comarques o regions: Provença (amb el Delfinès), Llenguadoc (amb indicació dels subdialectes), Llemosí (amb el Perigord), Gascunya (amb el Bearn) i Catalunya (amb València, Balears, Andorra i l’Alguer). Els límits d’aquesta àrea geogràfica que els nostres amics del migdia gal anomenen Occitània són, pel nord, el país de llengua d’oil, o francesa; pel sud-est, el país de llengua castellana, o espanyola, feta excepció del sud del Bearn, que correspon al país de llengua basca. [...] La jove Escola Occitana, en fixar els principis gràfics segons els quals hom instaura una sola ortografia unificada damunt tots els parlars meridionals, ha emprès coratjosament la formació d’una llengua literària que tot i reconeixent, en principi, les característiques dialectals dels diversos grups lingüístics del migdia en facilita llur elevació estilística. [...] L’acceptació de l’ortografia unificada per part dels esperits més selectes fa possible que uns versos del marsellès Jordi Rehoul, del gascó Carles Derennes, dels alvernesos Delhostal i Galery i, especialment, de N’Antoni Perbosc, l’autor del Llibre dels ocells, puguin ésser llegits còmodament per tots els lectors meridionals i, també, pels lectors catalans de cultura mitjana. Darrerament, havem tingut la curiositat d’aplicar les normes ortogràfiques de l’Escola Occitana a un fragment de Mireia, de Frederic Mistral, i havem hagut de convenir, amb un estimat col·lega de Tolosa, que potser ni la versió en català no caldria de l’obra mistralenca [...].

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 17/12/2017

Consultar aquesta edició en PDF