Publicitat
Publicitat

L’EDITORIAL

Un món sense armes nuclears

Cal dir i repetir que un món sense bombes atòmiques no només és possible, sinó que és necessari

Un món sense armes nuclears és possible. I la primera manera de fer-lo possible és dir-ho i repetir-ho. No és una quimera. De fet, és una obligació moral i és, alhora, una condició de supervivència per a la humanitat. Mentre pervisqui l’amenaça ultradestructiva de les bombes atòmiques, correrà perill la supervivència col·lectiva. Des de la tragèdia d’Hiroshima i Nagasaki, de la qual ara fa setanta anys, s’han fet passos importants en el desarmament nuclear, primer amb els acords entre els EUA i l’antiga URSS, el 1970 amb el Tractat de No-proliferació Nuclear (TNP) i recentment amb l’acord multilateral amb l’Iran, un acord pel compliment del qual caldrà vetllar atentament. Si els anys de la Guerra Freda hi havia al món 50.000 caps nuclears, avui n’hi ha 16.000, més del 90% dels quals estan en mans dels EUA (els altres països amb bombes atòmiques són Rússia, el Regne Unit, França, la Xina, l’Índia, el Pakistan, Israel i Corea del Nord). No es pot dir, doncs, que no s’hagi avançat. Però alhora en l’última dècada hi ha hagut un estancament en aquesta progressió desarmamentística. Al mes de maig, per exemple, la novena conferència de revisió del TNP va ser un fracàs, especialment en no aconseguir-se una àrea exempta d’armes nuclears al Pròxim Orient.

I, tanmateix, més enllà d’això, cada cop hi ha més veus civils, científiques, diplomàtiques i també polítiques que demanen fer el salt de la no-proliferació a la prohibició, igual que s’han anat prohibint les armes biològiques (1972), químiques (1993), les mines (1997) i les bombes de dispersió (1998). Ja existeix en aquesta línia un document preliminar, conegut com el Compromís d’Àustria, que han firmat 113 països i que l’ONU podria convertir en un punt de partida. Cal, doncs, avançar en aquesta línia. I cal repetir i repetir-nos que no és una utopia. El record, aquests dies, del drama que van significar Hiroshima i Nagasaki ha de servir, no per fer un mer exercici d’hipòcrita dolor, com malauradament sembla que sigui l’actitud del bel·licós primer ministre japonès Shinzo Abe, sinó per comprometre persones i governs cap a la consecució d’un món sense armes nuclears. Fem-ho possible.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 10/12/2017

Consultar aquesta edició en PDF