Misc 21/04/2014

Un quart de segle de l’esclat de les videoconsoles portàtils

L’aparició avui fa 25 anys de la Game Boy va revolucionar el sector

i
àlex Gutiérrez
3 min
Una Game Boy clàssica. El botó en forma de creu és una invenció de Gunpei Yokoi que es va popularitzar a moltes altres videoconsoles.

BarcelonaAvui fa 25 anys que les consoles van alçar el vol. Fins al moment, vivien esclavitzades pels televisors, als quals s’havien de connectar. Tot i que ja s’havien venut alguns jocs electrònics amb piles i pantalla integrada i hi havia al mercat alguna incipient consola portàtil, res es pot comparar al terratrèmol que va suposar, el 21 d’abril del 1989, l’aparició del primer model de Game Boy, la joguina electrònica estrella de Nintendo. Un quart de segle més tard, la companyia japonesa n’ha venut més de 200 milions d’unitats, comptant les diverses actualitzacions que ha anat fabricant.

Nintendo competia amb consoles més dotades com la Sega Mega Drive (que tenia 16 bits en comptes dels 8 de la Game Boy). Però el seu caràcter portàtil va resultar un avantatge competitiu evident que feia oblidar que, en la primera edició, la seva pantalla de cristall líquid només permetia el blanc i negre (o verd i negre, en realitat) mentre la resta apostaven per gràfics coloristes i d’alta resolució. Atari va intentar conquerir aquest sector de mercat amb la consola Lynx en aquella època. Era més completa des del punt de vista tècnic, però també gairebé el doble de cara, necessitava més piles i tenia considerablement menys autonomia.

Al darrere d’aquella invenció hi havia Gunpei Yokoi, un enginyer que havia fitxat per Nintendo l’any 1965. La companyia aleshores fabricava cartes de joc i Yokoi era l’encarregat de mantenir les màquines ben greixades i a punt. En les seves hores lliures fabricava jocs casolans. La companyia li va fer confiança per fabricar la mítica Donkey Kong portàtil i, a partir d’aquí, va acabar desenvolupant la Game Boy. Yokoi també va inventar el botonet en forma de creu que serveix per controlar els moviments i que avui dia és habitual als comandaments de moltes consoles, no només les de Nintendo.

L’èxit del llançament d’aquesta consola va anar en paral·lel a l’èxit d’un joc que venia de sèrie: el Tetris. Creat pel rus Alexei Pàjitnov el 1984, no va ser fins que va arribar a la consola portàtil de Nintendo que va alçar el vol i es va convertir en un fenomen massiu tan addictiu que adolescents -i no tan adolescents- de mig món veien peces imaginàries en caiguda lliure si tancaven els ulls després de sessions intenses. Es van vendre més de 35 milions de còpies de Tetris de la versió per a Game Boy. I ho va fer amb el plàcet del seu creador, que assegurava que era la versió favorita del seu propi joc, ja que és la que reproduïa amb més fidelitat les característiques de la versió original.

L’altre joc que va marcar la consola -i l’època- va ser Super Mario Land. El popular personatge ja havia aparegut a les màquines de recreatius l’any 1981, com a heroi que intentava rescatar una noia de les urpes d’un goril·la amb la conspícua mania de llançar barrils incendiaris per unes rampes. Però l’encarnació de Super Mario Land va suposar un abans i un després en els jocs de plataformes, que consistien a anar saltant i esquivant obstacles diversos, en un llarguíssim scroll horitzontal i amb una música vagament hipnotitzant.

Els dos jocs van demostrar que, al costat de les exhibicions tècniques i gràfiques i una mecànica enginyosa, podia ser també exitós des del punt de vista comercial. La popularitat de determinats jocs socials i de mòbil beu directament d’aquesta concepció basada en el less is more.

La Game Boy, a més, va trencar alguns tòpics, com el que diu que les consoles estan pensades només per als nois. L’any 1995 la divisió americana de Nintendo assegurava que el 46% dels jugadors eren noies, un percentatge molt superior al 29% del seu sistema anterior.

Nintendo va deixar de fabricar consoles Game Boy el 2008, però l’any 2004 ja va marcar la fi de la seva era, perquè la companyia va saludar l’arribada de la consola portàtil DS, de setena generació, destinada a rellevar-la. Recollia la mateixa filosofia que la seva predecessora i va ser també molt exitosa: més de 153 milions d’unitats venudes.

stats