La llibertat d’expressió, a debat

PalmaDins el marc de la 36a edició de la Fira del Llibre de Palma, dedicada precisament a la llibertat d’expressió, l’ARA Balears organitzà ahir a l’horabaixa una taula rodona titulada Més premsa, més llibertat. Amb la intenció d’avaluar els mínims que garanteixen la lliure circulació de les idees i les opinions, hi han participat el professor de Dret Penal de la Universitat de València Toni Llabrés; la periodista i corresponsal de TV3 Margalida Solivelles i el professor de Filosofia Moral de la UIB Xim Valdivieso. Ha estat moderada per Cristina Ros, presidenta del consell editorial d’aquest diari.

Per encetar la xerrada, Ros ha recordat els casos recents de vulneració de la llibertat d’expressió - Valtonyc, Toni Albà, el Gran Wyoming-, la prohibició als mitjans de publicar anuncis sobre el referèndum de l’1 d’octubre o l’anomenat Divendres Negre, que protagonitzen treballadors de TVE com a forma de denúncia de la censura i el control en els informatius de la cadena pública, entre altres casos, afirmant que la llibertat d’expressió està en clar retrocés.

Els participants a la taula han iniciat les seves intervencions fent una radiografia de l’actualitat i coincidint que no tenen expectatives en el recent canvi de Govern a l’Estat. Valdivieso ha assenyalat que “hi ha menys llibertats ara que fa 40 anys, quan es sortia del franquisme” recordant el cas d’Evaristo, cantant de La Polla Records, denunciat per insultar la Policia durant un concert. Així mateix, el professor ha dit que els mitjans de comunicació són el principal fonament d’una societat democràtica. Toni Llabrés ha coincidit que “ens trobam en el moment més delicat per la llibertat d’expressió dels darrers 40 anys, perquè mai hi havia hagut tantes denúncies, moltes acompanyades de detencions, processaments i condemnes com les dels darrers dos anys”.

Mitjans i poder

Un dels temes que s’han tractat ha estat la correlació de poders i mitjans i com, a vegades, la llibertat d’expressió es coarta des de dins els mateixos mitjans, recordant que una part important del seu finançament és per a la publicitat de les institucions públiques o bé per a empreses privades, en el cas dels mitjans privats. Per tant, la llibertat d’expressió mai no és absoluta. Solivelles, per la seva banda, ha destacat que “els mitjans públics no haurien de dependre dels canvis polítics, tot i que no sol ser així”. S’ha comentat també el fet de l’autocensura dels professionals de la informació, ja que la manca de llibertat no només és per factors econòmics i polítics, sinó que també hi influeix el rol fiscalitzador de les xarxes socials.

Doble direcció

S’ha posat damunt la taula, també, on posam la línia vermella de la llibertat d’expressió. Valdivieso ha afirmat que “hem d’acceptar que darrere la llibertat d’expressió, fins i tot quan no ens agrada, hi ha d’haver un marge per desobeir la llei” i ha continuat dient que “hem d’estar disposats a assumir el cost d’escoltar els missatges que no ens agraden”. Llabrés ha parlat sobre el marc legal que envolta la llibertat d’expressió i ha recordat que l’actual llei mordassa prové de l’antiga llei Corcuera Ha conclòs que “la llibertat d’expressió és de doble direcció”.

Mínims a preservar

Per acabar el debat, cada participant ha donat la seva opinió sobre els mínims que han de preservar els periodistes per mantenir la llibertat d’expressió. Solivelles ha afirmat que “el mínim que ha de tenir tothom és fer la seva feina al millor possible i ser honest amb ell mateix”, assenyalant que les redaccions no són uniformes. Valdivieso ha tancat la seva intervenció afirmant que “els periodistes són la intel·lectualitat col·lectiva de les democràcies avui dia”, assumint el rol que tenien els intel·lectuals de temps enrere de direcció de l’opinió pública, destacant que “no veig cap altre col·lectiu amb més capacitat de generar sentit comú” i que la responsabilitat no només és professional sinó de sosteniment de la democràcia.