Publicitat
Publicitat

La creadora de 'Weeds' hi torna amb 'Orange Is the new black'

La nova sèrie de Jenji Kohan barreja sexe, comèdia i drama en una presó per a dones

El món de la legalitat no li escau a Jenji Kohan. Després de mostrar en vuit temporades la peripècia d'una mare de família d'un barri residencial reconvertida en traficant de marihuana, la seva nova sèrie s'ambienta directament en una presó femenina. Orange is the new black està produïda per Netflix, que ha repetit la fórmula assajada amb èxit amb la sèrie House of cards : estrenar de cop els tretze episodis de la primera temporada i deixar que els subscriptors d'aquest videoclub online se n'administrin la ingesta al seu aire.

Als televisors catalans arribarà, però, en primera instància a través d'un dels canals de pagament, a raó d'episodi per setmana. Canal+, però, encara no ha pogut tancar la compra de la sèrie.

La premissa argumental d' Orange is the new black dóna molt de joc: la protagonista és una noia que, de jove, va ajudar la seva nòvia en un assumpte de drogues. Ara està promesa amb un noi, a punt de passar per l'altar, però la justícia li reclama que compleixi la condemna per aquell delicte. I a la presó on va a raure hi troba justament la seva ex-xicota, amb qui l'espurna, segons sembla, no s'ha apagat del tot.

A partir d'aquí, la creadora juga amb el contrast de la situació dramàtica -una condemna per un pecat de joventut- i l'humor sovint irreverent o políticament incorrecte. Hi ha també tensió sexual derivada del confinament de les recluses, unes quantes de les quals són lesbianes, i també punts de denúncia, ja que alguns dels personatges són hostils a les dones que viuen la seva sexualitat a la presó amb altres internes.

A part d'explicar la història de la parella protagonista, la sèrie utilitza els flashbacks amb freqüència per mostrar resumidament els antecedents de la resta de recluses i com han acabat a la presó. El títol de la sèrie es refereix al color dels vestits que les internes han de dur. Es traduiria literalment com a "El taronja és el nou negre", com si fos una reflexió sobre estilisme.

Actors poc coneguts

La sèrie està protagonitzada per Taylor Schilling, en el paper de Piper Chapman (autora de la novel·la en la qual es basa la sèrie, escrita a partir de la seva pròpia experiència). A diferència de Weeds , que comptava amb la ja consolidada Mary Louise Parker, aquí s'ha optat per una actriu més desconeguda. Els seus papers més rellevants són a la comèdia dramàtica Cuando te encuentre i al film distòpic Atlas shrugged . Ha tingut també un paper menor a l'oscaritzada Argo . En televisió ha participat en la sèrie mèdica Mercy .

El paper d'Alex Vause, la nòvia amb qui es retroba entre reixes, l'assumeix Laura Prepon, que va participar en les vuit temporades d' Aquellos maravillosos 70 , al costat d'Ashton Kutcher. També ha posat veu a personatges d'animació de sèries com American Dad o El rey de la colina . L'equip d'actors principals es completa amb Michael J. Harney, Michelle Hurst, Kate Mulgrew i Jason Biggs.

De moment, Netflix està prou contenta amb els resultats i ja ha encarregat una segona tanda de tretze episodis més (de 50 a 60 minuts cadascun). La sèrie ha estat més vista en la seva primera setmana -comptant qualsevol episodi- que les equivalents House of cards o Arrested development , estrenades amb la mateixa fórmula.

Jenji Kohan s'apunta així un nou èxit televisiu. Receptora de set nominacions als Emmy, ha deixat la seva empremta com a guionista en episodis de Sexo en Nueva York , Will & Grace o The Stones . També ha fet de productora per a Gilmore girls o Tracey takes on . Nascuda a Los Angeles fa 44 anys, a Jenji Kohan el mitjà televisiu li ve de família: el seu pare és Buz Kohan, un guionista premiat múltiples vegades, i el seu germà David Kohan es dedica també a la producció televisiva.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 18/11/2017

Consultar aquesta edició en PDF