El 1995 Pierre Omidyar, un emprenedor iranià, va fundar a Califòrnia una web de venda de productes entre particulars (per subhasta) anomenada eBay. Segur que li sona. ¿S’imagina els botiguers dels Estats Units en vaga per protestar contra aquesta tenda virtual? Ara arriba Uber, aquesta aplicació que permet contractar serveis de taxi entre particulars amb el mecanisme de combinar les dades que connecten una necessitat (anar a tal lloc) amb una solució (conductors que hi van). L’aplicació calcula el preu i ofereix altres comoditats que el taxi de tota la vida, avui, no pot o no vol o no sap oferir. Uber ha posat en peu de guerra el sector del taxi de tot Europa, que acusa d’intrusisme el nouvingut digital.
Certament, els taxistes tenen més d’un punt. Després de tota una vida satisfent les regulacions i pagant els impostos i taxes que els imposa l’administració pública, li demanen que, a canvi, els protegeixi el negoci, un monopoli del qual també es beneficia la mateixa administració pública. Diguem-ho tot, però. El que es discuteix aquí, en el fons, és la justícia d’aixecar una tanca al voltant de la lliure circulació d’informació entre usuaris. L’intent d’eliminar, limitar o reduir el tsunami de nous serveis que genera el flux gairebé infinit d’informació digital i les xarxes que els mateixos ciutadans basteixen en compartir-la, agrupar-la i organitzar-la. Això sempre ha estat complicat però avui és, directament, impossible.
No sé com acabarà aquest enrenou al taxi. Només vull recordar que als Estats Units Uber ha acabat legalitzat a tot arreu per via dels tribunals, que no entenen com es pot impedir que els ciutadans gaudeixin de millors serveis de transport per protegir un monopoli arbitrari superat per les possibilitats de la tecnologia i la lliure voluntat de la gent. Pel que fa a eBay, ja mou 4.000 milions de dòlars en transaccions entre privats, dóna feina a 31.000 persones. I Omidyar ara impulsa un nou mitjà de comunicació.
