TV3 explicarà al gran públic la història del cinema català

Dilluns s’estrena ‘La gran il·lusió’, codirigida per Àlex Gorina i Esteve Riambau

Ja se sap que hi ha la Història en majúscula i les històries en minúscula (i les segones acaben configurant, per addició, la primera). TV3 ha optat per aquest mètode de suma per narrar la història del cinema a Catalunya, una assignatura que fins ara estava pendent tant en l’àmbit acadèmic com en el divulgatiu i que el programa La gran il·lusió resoldrà pel que fa a l’acostament d’aquesta matèria al gran públic.

El programa està codirigit pel periodista especialitzat Àlex Gorina i per l’actual director de la Filmoteca de Catalunya, Esteve Riambau. S’estrena aquest dilluns en prime time (21.55 h) i la resta dels set capítols es podran veure els dimecres, després del nou espai de Queco Novell Trenquin tòpics, a partir de les 23.30 h.

Muntar aquesta història no ha sigut pas tasca fàcil. Sobretot tenint en compte que hi ha un munt d’imatges per capítols i que, per tant, se n’han hagut d’alliberar els drets d’emissió. Els fragments de films de l’època s’intercalen amb entrevistes personals i altres recursos rodats en l’actualitat. Tot plegat, acaba confegint un relat -narrat amb veu en off per Francesc Orella- molt polièdric i que pot traçar la relació entre diverses èpoques, ja que el fil no és necessàriament cronològic. Els documentals de l’irlandès Mark Cousins sobre la història del cinema són cosins germans d’aquesta La gran il·lusió, d’alguna manera.

Arqueologia dels inicis

En el capítol d’estrena, es podrà veure la peripècia que va suposar fer arribar el cinema a Catalunya. La primera exhibició es fa un any després de la seva invenció, al Frontó Colom de La Rambla. Ben aviat es converteix en l’últim entreteniment preferit de les classes burgeses i les seves sales d’oci acullen projeccions de curtmetratges, tot i que també les sales populars del Paral·lel acollien, per un preu molt més modest, l’invent del cinema.

També és l’època dels primers rodatges. La descàrrega d’un vaixell és la primera pel·lícula rodada a Barcelona, filmada per Alexandre Promio. Durant aquests primers anys, apareixen els dos grans pioners del mitjà al país: Fructuós Gelabert i Segundo de Chomón.

Avaluar aquests inicis del cinema és extremadament complicat, tenint en compte que el 95% de les pel·lícules mudes s’han perdut. La inflamabilitat del nitrat de cel·lulosa no ha ajudat precisament a la conservació d’aquest cinema dels orígens.

A partir d’aquí, seguiran episodis dedicats als primers aventurers i intel·lectuals (d’Adrià Gual als germans Baños), l’arribada del sonor, l’adopció del mitjà per part dels cercles artístics, especialment en el cas de les avantguardes, el cinema de la Guerra Civil, les ombres del franquisme i la repressió (que només permetia un cinema folklòric a Catalunya) i, finalment, les pel·lícules de lladres i serenos de mitjans del segle passat.

Intermitent... i interromput

Amb el mateix grau d’atzarositat del cinema a Catalunya, la mateixa sèrie que l’explica ha patit la seva particular muntanya russa. El projecte original consta de catorze capítols, dels quals de moment només se n’han pogut produir set. El director de TV3, Vicent Sanchis, ha refermat el compromís de poder completar un recorregut que ara es queda a la dècada dels 50, amb el cinema policial barceloní. Però no està clar d’on ha de sortir el finançament que ha de permetre culminar l’obra, si de TV3 o del departament de Cultura, que ha aportat part dels diners necessaris per a aquesta primera part.

En l’acte de presentació de la sèrie, Riambau alertava del perill de moure’s massa tard: “Hem de tenir en compte que la vida d’aquesta sèrie no és eterna, ja que molts dels drets que hem adquirit tenen data de caducitat”. L’estudiós del cinema va aprofitar per defensar “la concepció moderna de la historiografia que ha adoptat la sèrie, ja que davant la impossibilitat de bastir un relat aristotèlic s’ha optat pel mosaic fragmentari”.

Àlex Gorina afegia una altra motivació per poder engegar la producció dels episodis que falten: “Des que vam pensar el projecte, se’ns han mort un munt de persones amb les quals volíem parlar per recuperar la seva memòria dels primers anys del cinema”. El crític explicava com va tenir la idea d’aquesta sèrie. “Quan fèiem el programa Sala 33 vaig estar molt en contacte amb la gent del cinema català. I vaig descobrir que ells eren els primers que sovint ignoraven aquesta història, feta de personatges increïbles. La gran il·lusió ens permet reflexionar sobre què ha comportat el cinema al país. Perquè és la història d’un mitjà, el cinematogràfic, però també la del país, vist a través de les imatges que va generar”.

EDICIÓ PAPER 21/09/2019

Consultar aquesta edició en PDF