Publicitat
Publicitat

CRÍTICA PREMSA

Sosté Welby que la premsa impresa té futur si...

Peter Welby és l’antic director del New Statesman, clàssica revista britànica de política i cultura que tira a progre. La seva tesi és que la premsa impresa mantindrà la influència si serveix per situar les notícies de l’actualitat en un context que els doni sentit. Això només serà possible -ens diu- si corregeixen alguns defectes.

El principal és “la cacofonia de la informació”: amuntegar els fets sense ordre ni concert en lloc d’oferir una narrativa que permeti comprendre les causes dels problemes, posar-les en un escenari més ampli i desafiar les explicacions oficials o el conventional wisdom. Una altra és la polèmica gratuïta, tan benvolguda a les tertúlies i xarxes socials. “Res pot ser discutit o divulgat amb calma”, es lamenta Welby.

Molts mitjans denuncien la injustícia, la hipocresia, l’avarícia… però “no hi ha jerarquia per a la indignació, no hi ha modulació en el to, no hi ha espai per al dubte”. La polèmica gratuïta entrebanca l’esclariment dels fets i, a més, accentua l’apatia dels ciutadans pels afers públics. És una dinàmica en el fons més cínica que la censura: presentar els fets de manera desorganitzada, fragmentada o intermitent confon, avorreix o allunya la gent de la política.

Welby confiava que els mitjans digitals contribuirien a millorar la situació perquè no tenen límits d’espai per esplaiar-se en les anàlisis i perquè permeten accedir als documents i fonts de les notícies. Però també en aquest àmbit ha triomfat la polèmica: “L’ansietat passa sempre per sobre de les notícies, es potencien els comentaris dels lectors per escalfar els altres usuaris, fer soroll i crear indignació, contribuint així a la sensació de confusió”.

Naturalment, el desinterès d’alguns mèdia a l’hora de separar el gra de la palla és encara més greu en un entorn tan polaritzat. Els sona, tot això? Pobre Welby. Si llegís les portades a l’entorn del procés s’emportaria un disgust enorme.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 10/12/2017

Consultar aquesta edició en PDF