Dilluns Los Angeles Times va ser el primer a informar del terratrèmol de 4,4 graus que havia sacsejat la ciutat. Això gràcies a Quakebot, un algorisme que escriu automàticament certes incidències que enregistren els ordinadors del Servei Geològic. També genera notícies de successos treballant sobre bases de dades de la policia. A Nova York, també aquesta setmana, Dataminr, una start-up, va confirmar abans que qualsevol mèdia l’esfondrament d’un edifici a Harlem... només analitzant piulades. És qüestió de temps que aquests robots ens treguin el pa del cistell als periodistes en tot allò que ve de dades organitzades o rutines analitzables, com ara comunicats de premsa, per exemple, que tant d’espai ocupen. Aquests automatismes deixaran lliures moltes hores per fer periodisme que s’ho val: situar els fets en context i explicar per què passa el que passa. Sobretot, beneficiarà una institució clau per al futur de la cosa: la redacció.
David Simon, el periodista famós com a guionista de la sèrie The Wire, ho diu molt bé: “En el que jo crec és en la redacció. […] La redacció no només promou el bon periodisme, per la via d’editors experimentats que saben enfocar el teu reportatge millor del que ho faria una sola persona. També evita que es publiquin estupideses. […] Mira, els meus primers anys cobrint la policia van ser... primitius: creia que n’hi havia prou a tenir una idea i cobrir-la. Ara bé, entendre el crim, la guerra del narcotràfic, la interna del departament de policia o com mentir amb estadístiques... em va costar anys treballant amb gent millor que jo, més experimentada, que havia vist feia temps el que jo llavors només entreveia. Havies de ser a la redacció amb ells”.
Sense redaccions, en fi, no hi ha periodisme. Poc hi contribuiran robots i algorismes a “fer redacció”, encara que el periodisme necessiti els uns i els altres. Menys ho faran algunes antigalles laborals que protegim com a part de la tradició professional. En parlarem més.
