Quin sistema operatiu porta el teu cotxe?

El protagonisme dels cotxes en l’últim Mobile World Congress no és anecdòtic. La presència de marques com Mercedes, Ford, Tesla i General Motors desvela l’interès mutu entre els sectors de la tecnologia i l’automoció. Una enquesta recent d’Accenture feta entre 14.000 conductors de 12 països indica que el 65% dels compradors donen més importància a l’equipament tecnològic que a les prestacions mecàniques a l’hora de triar vehicle. Les funcions més desitjades pels conductors espanyols estan a cavall del suport a la conducció i l’entreteniment, destacant els dispositius de visió nocturna (71%), els avisos de canvi de carril (66%), la música en streaming (64%), fer anar el telèfon mòbil amb els comandaments del volant (63%), les alertes de risc de col·lisió (62%), navegar per la web amb la pantalla del cotxe (59%) i poder escoltar i dictar missatges (52%). Més de la meitat dels enquestats afirmen tenir o voler serveis d’assistència a distància.

D’aquí que la indústria tecnològica contempli els cotxes com un dels camps d’expansió on aplicar l’experiència. Com diu Sitjn Schuermans, analista de Vision Mobile, els cotxes del 2014 estan en la mateixa situació que els smartphones el 2008: llavors hi havia només quatre aplicacions (trucades, SMS, agenda i càmera de fotos), totes definides per les operadores de telefonia, i actualment les botigues d’aplis mòbils ofereixen més d’un milió de títols.

Igualment, amb els cotxes actuals només es pot conduir, ajustar la temperatura, rebre indicacions al GPS i escoltar música, funcions determinades pel fabricant. En canvi, amb un cotxe sensoritzat i connectat, les aplicacions possibles es disparen i poden revolucionar el model d’ús. Les primes d’assegurança poden ser variables i personalitzades. El diagnòstic a distància i els avisos de manteniment preventiu i reparació eviten accidents i amplien la vida útil del cotxe. Aquest pot localitzar i reservar plaça d’aparcament abans d’arribar i pagar-la automàticament. La propietat del vehicle pot deixar pas a la compartició, gràcies a la disponibilitat de dades detallades sobre l’ús que en fa cada copropietari. I també s’obren opcions que potser no agradaran a tothom: a la fira CES d’aquest any, a un vicepresident de Ford se li va escapar que l’empresa ja pot saber quines infraccions cometen els conductors d’alguns dels seus cotxes; l’enrenou va ser tan considerable que va matisar-ho, però havia quedat clar.

Tot plegat està en diverses fases de desenvolupament, basades en múltiples plataformes tecnològiques que apliquen algun dels quatre models possibles de cotxe connectat. D’una banda, hi ha l’anomenat IVI (In-Vehicle Infotainment), les aplicacions que el cotxe porta de sèrie al tauler de comandament. El sistema líder és QNX, de BlackBerry, seguida del Windows Embedded de Microsoft, la versió més coneguda del qual és el sistema Sync de Ford. També hi ha una variant de Linux anomenada GenIVI i últimament s’hi ha incorporat Google amb una aliança amb marques que aspira a replicar l’èxit d’Android.

El segon model és el de la vinculació amb l’smartphone del conductor, del qual el cotxe passa a ser un accessori: amb els botons del volant i el reconeixement de veu es controlen aplicacions del mòbil, o bé el reconeixement de veu de l’aparell serveix per controlar aplicacions IVI del cotxe. El tauler de comandament fa de segona pantalla del telèfon. Aquí també hi ha Ford, amb el sistema AppLink, i el consorci MirrorLink d’origen a Nokia, i és on trobem el CarPlay d’Apple, l’Open Automotive Alliance de Google i el nou Windows in the Car de Microsoft.

El tercer sistema és el port de diagnòstic OBD-II, en què es pot endollar un adaptador Bluetooth econòmic que transfereix dades del cotxe a una aplicació externa -a Google Play n’hi ha més de 200- i a serveis al núvol com Dash. Finalment, fabricants com General Motors donen accés als sistemes del vehicle des d’aplis externes, com serveis d’emergència, gestió de flotes, obertura i tancament de portes o ajust dels seients des del mòbil.

La majoria de grups d’automoció són presents en més d’una modalitat, per evitar que les empreses de programari marquin la pauta i quedar en un lloc secundari, com ha passat a les telecos. Les aplicacions de cotxe connectat són per a ells una manera d’establir vincles més sòlids amb els conductors. En tot cas, no espereu la mateixa efervescència d’aplicacions que en els mòbils: la possibilitat de distracció al volant fa que les marques siguin molt conservadores. I el mercat potencial és molt més petit: l’analista Horace Dediu recorda que al món es venen tants cotxes en un any com smartphones en menys de dues setmanes.