EL FOCUS
Misc 24/08/2013

Pere Portabella convida Bach a una variació del suquet

i
Antoni Bassas
2 min

Palau - SatorPere Portabella ha produït Luis Buñuel i ha entrat amb el president Tarradellas a bord d'un descapotable a la plaça de Sant Jaume, però en el seu catàleg biogràfic hi ha molts altres capítols menys coneguts i de similar impacte interior en aquest home d'elegant autocontrol exterior. Com el dia que va col·locar la càmera als peus de la tomba de Johann Sebastian Bach a l'església de Sant Tomàs de Leipzig, i va filmar-ne el cor infantil interpretant el Jesu, meine Freude, per a la pel·lícula El silenci abans de Bach. Tot l'equip de filmació va quedar traspassat quan el cor de veus blanques va arribar al "Es ist nun nichts" amb la seca, moderna, repetició de la paraula nichts [res], que Bach va escriure vora tres segles enrere per a la frase "Ara no hi ha res, res, detestable en aquells que estan en Jesucrist".

Aquest dijous a la nit, Portabella va convidar una dotzena d'amics i les seves parelles a sopar al Mas Ventós de Palau-Sator, al Baix Empordà. Abans de seure a taula els va fer un regal: Bach els esperava sota una imponent alzina, a punt per a sonar amb clave, oboè barroc i viola de gamba, a càrrec d'un trio enèrgic convocat per Daniel Tarrida i Pau Jorquera, els creadors de Bachcelona, el festival que va omplir la ciutat de la música de Bach fa un mes i mig.

Canvis en el menú

Acompanyant Portabella i la seva esposa, Anie, hi havia, entre d'altres, Carles Santos, Rosa Regàs, Josep Ramoneda, Josep-Maria Terricabras, Jordi Balló, Esteve Riambau, Josep Maria Català i Albert Serra, que va ser festivament aclamat pel grup, després que diumenge passat hagués guanyat el Lleopard d'Or del Festival de Cinema de Locarno amb la pel·lícula Història de la meva mort.

Amb Bach com a obertura, els moviments posteriors del sopar van discórrer en plàcida harmonia. Santos va il·lustrar els presents sobre el clave i el pianoforte , i Regàs va fer-se seu l'"ara no hi ha res, res", per denunciar que hem oblidat poetes com Gabriel Ferrater i Jaime Gil de Biedma, "i que viure sense passat és com una illa a la deriva, sense connexió amb un continent". A mitjanit, Santos va marxar cap a Vinaròs, i Portabella el va recordar tocant una sonata de Bach en un piano desafinat a la presó Model.

Vetllada íntima, lluny dels suquets dels darrers anys, que Portabella va liquidar així que van començar a semblar tumultuosos banquets de casament. En comptes d'escórpora va servir-se caneló translúcid de verdures i gambes (amb verdures del Mas Ventós), un salmó a la planxa amb salsa de préssec i rus i bisbalenc de postres, a càrrec del xef de la casa, Òscar Morente.

stats