FICCIÓ

Extravagàncies televisives: la passió seriòfila traspassa la pantalla

Marques de cereals, parcs i restaurants temàtics i llibres de cuina exploten la passió per la ficció

L’èxit d’una sèrie es pot calibrar per les dades d’audiència, però també pel nombre de marxandatge i extravagàncies comercials que es generen al seu voltant, més enllà de les típiques samarretes o pòsters (Pull & Bear, per exemple, està fent l’agost a final d’any amb una línia de roba de Stranger things i una altra d’ Élite ). Com el Guadiana, la fascinació pop per algunes ficcions apareix i desapareix cíclicament, sense necessitat que la sèrie estigui en emissió. El cas més recent ha sigut el de Las chicas de oro -que va triomfar fa més de tres dècades- i uns cereals dedicats a la sitcom que va posar a la venda la cadena de supermercats Target el setembre passat. L’edició limitada, creada per Funko, una empresa dels Estats Units que es dedica a la fabricació de figuretes basades en elements de cultura pop, ha desfermat la bogeria entre els clients dels supermercats i els fans de la sèrie. Cada caixa, que incloïa una figureta d’una de les protagonistes, costava 7,99 dòlars. Després de desaparèixer dels prestatges dels supermercats, la mateixa capsa es reven a eBay per 100 dòlars.

A risc que els fans de la sèrie s’acabin arruïnant per completar el seu altar dedicat a la Sophia, la Blanche, la Dorothy i la Rose, el conseller delegat de Funko, Brian Mariotti, anunciava que ja tenien a punt dos gustos més i una edició de caramels Pez amb les quatre amigues que compartien casa a Miami com a protagonistes.

El menjar sempre obre possibilitats a explotar econòmicament una sèrie. Els cereals i els caramels no són l’únic contacte que ha tingut Las chicas de oro amb la indústria alimentària. El 2017, un emprenedor, Michael J. La Rue, amic d’una de les actrius principals de la sèrie, Rue McClanahan (Blanche), va obrir a Nova York un cafè temàtic dedicat a la comèdia, el Rue La Rue. El local, que estava ple de records que el propietari havia heretat de l’actriu, com un premi Emmy, fotos i vestuari, no va tenir sort: va estar actiu menys d’un any i es va veure immers en un cas d’assetjament sexual arran de la denúncia d’un treballador contra l’amo.

Restaurants temàtics

Dinar a l’hamburgueseria de Bob Esponja o fer una copa Seinfeld

El fallit cafè dedicat a Las chicas de oro és només un exemple de com els negocis de restauració han trobat un filó en les sèries de televisió, encara que, de vegades, el resultat no sigui l’esperat. L’any 2014 la cadena d’hamburgueses palestina Salta Burger va obrir a Ramallah una rèplica del Krusty Krab, el restaurant de menjar ràpid que apareix a la sèrie d’animació Bob Esponja. Tant l’exterior com l’interior reproduïen el que es podia veure a la ficció, però el seu èxit va ser fugaç: no va durar més d’un any. La companyia palestina no ha sigut l’única agosarada que ha volgut treure rendiment de la sèrie. A Costa Rica també van tenir el seu propi Krusty Krab. Sembla, però, que des del maig serà molt més difícil iniciar aventures gastronòmiques inspirades en Bob Esponja. Viacom, empresa propietària de la franquícia de Bob Esponja, va guanyar un judici contra l’empresa IJR Capital Investiment, que l’any 2014 va sol·licitar registrar The Krusty Krab com a marca per poder-la utilitzar en un futur per a una cadena de restaurants. La jutge va considerar que, tot i que Viacom no havia registrat la marca, el fet que The Krusty Krab aparegui en 166 dels 203 capítols de la sèrie i en dues pel·lícules és motiu suficient per donar al nom una protecció especial, com s’ha fet anteriorment amb marques com Daily Planet, el diari on treballa Clark Kent als còmics de Superman.

Molts menys problemes ha tingut el bar George’s, un establiment australià que va néixer com a homenatge al personatge de George Costanza de Seinfeld, interpretat per Jason Alexander. Ubicat a Melbourne, té la particularitat d’estar decorat amb frases cèlebres del personatge -hi ha fotos signades a les parets- i comptar amb un menú ple de referències a la sèrie. Aquests elements, però, no són el que més destaca del local: el protagonisme i la fascinació se l’endú el gegantí mural de la façana, que reprodueix una imatge de George Costanza vestit només amb calçotets i mitjons. La imatge, obra del grafiter SKR3AM, és una referència al capítol The package, en què l’amic de Jerry Seinfeld acaba fent de model amateurper al Kramer i mostrant la seva actitud més seductora en roba interior.

Melbourne ha demostrat ser una ciutat amb una passió fervorosa per la comèdia de Jerry Seinfeld: els fanàtics de la sèrie poden calmar la seva fam visitant el cafè Larry David’s, batejat en honor al cocreador de Seinfeld, Larry David. Bàsicament hi podran menjar bagels i beure cafè mentre contemplen un mural gegant dedicat al sarcàstic humorista que va crear i protagonitzar Curb your enthusiasm.

Per si no n’hi hagués prou amb tots aquests homenatges a la comèdia, fa un parell d’anys un parell d’artistes i fans de la sèrie van decidir dedicar un tros de carrer de la ciutat australiana a Elaine Benes, el personatge que interpretava Julia Louis-Dreyfus. Van crear un pòster de tres metres d’alt i sis d’ample en què l’Elaine mostrava el cap, els peus i els braços.

Barcelona no s’escapa de la moda dels locals temàtics i també té el seu local seriòfil, el Bharma, un bar consagrat al record de Perdidos situat al Poblenou i ple de detalls que rememoren la sèrie, com la reproducció de l’avió Oceanic incrustat a la muntanya.

Cuina caníbal

Aprendre les receptes del psicòpata Hannibal Lecter

Quan es va emetre Los Soprano, un dels elements d’atracció, deixant de banda la trama, eren els majestuosos plats que cuinava la Carmela, així que no va ser gaire sorprenent que l’escriptor Allen Rucker publiqués un llibre de cuina - The Sopranos family cookbook - que recollia totes les receptes que apareixen a la sèrie. Cuina napolitana passada pel sedàs de Nova Jersey. Menys temptador semblava Feeding Hannibal: a connoisseur’s cookbook, el receptari de la dissenyadora culinària d’ Hannibal, Janice Poon. La sèrie, que comptava amb l’assessorament del cuiner José Andrés, recuperava el personatge del caníbal Hannibal Lecter, que es va fer famós gràcies a El sil enci dels anyells. En la versió televisiva, el psiquiatre era un gran gastrònomacostumat a cuinar amb parts del cos de les seves víctimes. El receptari, que, esclar, no preveu l’ús d’ingredients de procedència humana, inclou plats com les tartaletes de tàrtar de cor.

Si es vol fugir de plats tirant a escabrosos, es pot optar per la cuina britànica de Downton Abbey. L’autora, Emily Ansara Baines, s’ha dedicat a recopilar les receptes que apareixen a la sèrie i les ha publicat en un llibre de cuina que té el detall d’anunciar que no és “oficial”. Per acabar el pack d’homenatge a la família Crawley, els seguidors del drama britànic poden comprar a Amazon reproduccions del castell familiar per decorar l’arbre de Nadal o un penjador amb tres campanetes com les que utilitza la comtessa Grantham per cridar el servei.

Parcs seriòfils

L’atracció de trepitjar els escenaris dels herois televisius

Si el menjar és la font ràpida per fer diners, l’altre gran format d’explotació són els parcs d’atraccions, llocs de pelegrinatge per a fans radicals. Ara que Joc de trons està a punt d’acomiadar-se dels espectadors -l’última temporada arribarà l’abril del 2019-, la HBO no vol deixar passar l’oportunitat de seguir traient rendiment de la seva gallina dels ous d’or i ja ha anunciat que els escenaris d’Irlanda del Nord es convertiran en un parc temàtic. Segons Variety, el nou espai, que s’inaugurarà l’any vinent, es dirà Game of thrones legacy i, a més d’una visita guiada per Linen Mill Studios, també inclourà passejos per escenaris fixos, com Hivèrnia. La HBO, que també prepara un parc de Westworld, està acostumada a intentar fer diners amb Joc de trons : l’any 2012 va posar a la venda una reproducció de mida natural del Tron de Ferro al preu de 30.000 dòlars. No va aconseguir vendre’l.

Més enllà del fervor actual per les sèries, clàssics televisius com Bonanza també van sucumbir a la moda dels parcs. La Ponderosa Ranch va estar actiu durant quatre dècades i va tancar les seves portes l’any 2004. Construït amb vistes al llac Tahoe, on es van rodar les escenes que apareixien als títols de crèdit, el parc incloïa una reproducció del ranxo de la família Cartwright, una exposició de carros antics i un espectacle ambientat a l’oest americà.

Evidentment, una sèrie tan lligada a la cultura pop com Els Simpson no podia escapar del cant de sirenes dels parcs. A Orlando, dins dels Universal Studios Florida, hi ha una recreació de Krustyland, el parc al qual va la família groga.

EDICIÓ PAPER 16/12/2018

Consultar aquesta edició en PDF