Publicitat
Publicitat

Del porno de la revenja a la pura extorsió

Augmenten als EUA les pàgines web on es publiquen vídeos sexuals privats que només es poden retirar pagant

Si un busca a Google la frase revenge porn (pornografia de la revenja en anglès) us apareixeran tot tipus de misterioses pàgines web que diuen que ofereixen fotografies i vídeos compromesos d’una determinada persona a la qual algú vol humiliar. Normalment es tracta d’una exparella que considera que no hi ha res millor que fer públiques unes imatges íntimes per avergonyir algú i canalitzar així tot el seu ressentiment. Aquesta venjança pública a través d’internet pot semblar un fenomen menor i banal, però no ho és: s’està convertint en un problema d’envergadura als Estats Units. Fins al punt que diferents estats estan impulsant projectes legislatius per sancionar aquestes pràctiques, i les autoritats policials i judicials estan tancant les pàgines web que ofereixen aquests peculiars serveis i perseguint-ne els creadors.

L’últim exemple és de mitjans de març, quan un jutge federal d’Ohio va condemnar els responsables de la pàgina web You got posted a pagar 400.000 dòlars (uns 290.000 euros) a una dona que els acusa d’haver penjat fotografies d’ella despullada quan era menor d’edat. El negoci de la web és força miserable: penja fotografies humiliants de persones anònimes amb l’amenaça que seran visibles a internet fins que l’afectat pagui una determinada quantitat econòmica: pura extorsió. En el cas d’aquesta pàgina es desconeix quina era la tarifa per fer desaparèixer les imatges, però en una altra web dels mateixos responsables el cost rondava els 300 dòlars (uns 218 euros).

En moltes d’aquestes pàgines que la justícia ha anat tancant no només es mostraven fotografies o vídeos explícitament sexuals, sinó que, a més, es detallava el nom complet, la feina o fins i tot el telèfon o el codi postal de la víctima. No sorprendrà, per tant, saber que tristament moltes d’aquestes persones acaben rebent trucades de burla i insult per part de desconeguts. A banda, òbviament, que han de fer front a la vergonya de saber que possiblement els seus companys de feina, amics i familiars les han vist nues o mantenint relacions sexuals.

Multes de fins a 100.000 dòlars

Aquestes pràctiques ja són delicte als estats de Califòrnia i Nova Jersey, mentre que els Parlaments de Maryland, Geòrgia i Florida acaben d’aprovar parcialment lleis sancionadores; i els de Nova York i Illinois estudien normes similars. A Maryland, per exemple, les persones considerades culpables d’aquests delictes podrien haver de fer front a dos anys de presó i a multes de fins a 5.000 dòlars (3.600 euros). En concret, per haver causat “una seriosa angoixa emocional a un altre en penjar intencionadament” una imatge, vídeo o gravació pornogràfica que va ser capturada “en circumstàncies en què l’altra persona tenia raons per esperar que no sortiria de l’àmbit privat”. En el cas de Geòrgia, les conseqüències seran molt més severes: fins a cinc anys de presó i multes de 100.000 dòlars (72.000 euros).

En les últimes setmanes, durant les audiències prèvies a l’aprovació de la llei a la Cambra de Representants de Maryland, s’han pogut escoltar testimonis de víctimes del porno de la revenja i de diferents especialistes legals. Un dels testimonis més colpidors ha estat el d’Annmarie Chiarini, una professora universitària que va mantenir una relació a distància amb un conegut al qual va enviar fotografies íntimes. Als cinc mesos va decidir acabar la relació, però ell no ho va acceptar i es va mostrar desafiant. “Les últimes paraules que em va dir van ser: «Et destruiré»”, va explicar Chiarini als legisladors. L’home, segons va relatar ella, la va amenaçar de vendre les seves fotos al portal eBay i va penjar-ne en una pàgina web en què, a més, detallava el nom d’ella, cosa que va causar-li grans problemes: gairebé perd la feina i va rebre correus electrònics de desconeguts. Alarmada per aquesta humiliació i l’assetjament extern, Chiarini va contactar amb la policia i l’FBI, però li van dir que no podien ajudar-la si no havia estat amenaçada de mort.

Intens debat jurídico-filosòfic

El nou projecte legislatiu pretén dotar de molta més protecció aquestes persones i frenar el fenomen de les revenges online. Tot i així, en un país en què la llibertat d’expressió és sagrada i qualsevol limitació de les llibertats individuals genera urticària, la llei que ha de revalidar Maryland i les d’altres estats han generat un intens debat sobre els límits de la voluntat individual i de l’aparador que suposa internet. D’una banda, els impulsors alerten que aquestes humiliacions poden “destrossar vides” i que hi ha persones que arriben a gastar-se 3.600 euros per intentar esborrar les imatges del ciberassetjament. Però de l’altra, organitzacions com l’American Civil Liberties Union avisen que cal anar amb molta cura amb els límits del que es considera un delicte, perquè cal definir clarament si la persona que penja aquelles imatges íntimes ho fa amb intenció de fer mal a l’altra, i si qui les captura i les envia ho fa voluntàriament o perquè un altre l’hi demana. De fet, a Califòrnia la llei només tipifica com a delicte els casos en què la imatge es va capturar sense permís del protagonista. És a dir, si es tracta d’un autoretrat o d’un vídeo fet per la mateixa víctima no es considera un delicte.

Sens dubte, és un assumpte espinós amb responsabilitats difuses. “El problema és que si ho converteixes en un delicte, contra qui vas? ¿Contra el que ho va penjar o contra la web que ho publica? La persona que ho va penjar hauria de ser identificada, cosa que és difícil. Pot ser una exparella o qualsevol que hagi tingut accés a la imatge o l’hagi copiat”, va afirmar fa uns dies a l’agència Efe Art Bowker, coautor d’un llibre sobre ciberdelictes. En aquest sentit, els experts recomanen extremar les precaucions, i en cas de fer-se fotografies íntimes que sigui amb el telèfon personal -no amb el de la parella-, i que no les enviïn mai a ningú.

Tot i que l’eclosió d’internet ha donat cabuda a aquest tipus de revenges pornogràfiques, el fenomen no és del tot nou. Als anys 80 la revista Hustler va començar una secció mensual en què publicava imatges que enviaven els lectors de dones despullades, i que en ocasions anaven acompanyades per un breu perfil amb el nom. Però no totes les dones que hi sortien enviaven aquelles fotografies o n’eren conscients, cosa que va fer que la revista fos objecte de diverses demandes. Internet i la proliferació dels telèfons mòbils amb càmera només han fet que explotar molt més aquestes tristes revenges.

Des de polítics fins a personatges de sèries de televisió

Segurament el cas real més conegut és el del polític nord-americà Anthony Weiner, que en dues ocasions ha estat esquitxat per l’escàndol d’enviar fotografies íntimes que han acabat filtrant-se, i que el 2011 el van forçar a dimitir com a congressista. Dos anys després, quan es preparava per presentar-se a les primàries demòcrates a l’alcaldia de Nova York, es van difondre noves imatges que havia enviat a tres dones més després d’haver dimitit. Un altre cas paradigmàtic, però en la ficció, és el de Sloan Sabbith, personatge de The Newsroom, que comprova atònita com el seu exnòvio ha penjat a internet fotografies d’ella despullada, que circulen ràpidament i que gairebé provoquen que sigui acomiadada. Fora de l’àmbit de la venjança premeditada, diversos famosos han patit la publicació de fotografies íntimes que els han robat pirates informàtics. L’exemple més conegut és el de les imatges de l’actriu Scarlett Johansson. També han patit aquests robatoris altres famosos com Paris Hilton, Christina Aguilera, Jessica Alba i Chris Brown.

A Espanya, la reforma del Codi Penal que el consell de ministres va aprovar a finals del 2012 i que un any després va iniciar el tràmit parlamentari estableix que serà delicte la divulgació no autoritzada d’imatges i gravacions íntimes, cosa que podrà comportar penes de presó d’entre sis i dotze mesos. La mera divulgació ja serà delicte malgrat que s’hagin obtingut les imatges amb el permís de la víctima. El cas més conegut és el de l’exregidora de l’Ajuntament de Los Yébenes, Olvido Hormigos, que l’estiu del 2012 va denunciar l’alcalde de la localitat per difondre un vídeo pornogràfic d’ella.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 10/12/2017

Consultar aquesta edició en PDF