POLÍTICA I MITJANS
Misc 02/09/2013

Adéu al periodista que va acorralar Richard Nixon

David Frost mor sobtadament als 74 anys

i
àlex Gutiérrez
3 min

BarcelonaVenia de la televisió frívola i satírica, així que durant molts anys va arrossegar la llufa de periodista insubstancial. Però només ell -conscient del sentit de l'espectacle al qual obliga el mitjà televisiu- va aconseguir reunir 45 milions d'espectadors davant l'aparell per veure com al president Richard Nixon se li acumulava la suor sobre el llavi mentre enterrava involuntàriament el poc prestigi que li pogués quedar després de l'afer Watergate. David Frost moria dissabte als 74 anys i ho feia al peu de canó: pronunciant un discurs a bord del creuer Queen Elizabeth 2 . A mig fer, es va desplomar. Un atac de cor s'enduia l'únic periodista que ha entrevistat set presidents dels EUA en actiu i vuit primers ministres britànics.

La seva gran fita, però, van ser els quatre programes l'any 1977 -de 90 minuts cadascun- en els quals mostrava el més interessant de les seves entrevistes amb Nixon. L'expresident feia tres anys que havia dimitit pel cas Watergate i durant aquell temps havia fugit dels mitjans de comunicació. Però acabava de publicar unes memòries i va pensar que seria bona idea deixar-se entrevistar per promocionar-les. El britànic David Frost va acceptar l'encàrrec: durant un mes, el va anar a veure a casa seva, tres dies per setmana. 28 hores i 45 minuts de converses sintetitzades en sis hores amb un dels moments televisius més mítics de la història.

El tercer capítol va ser decisiu. Frost li va preguntar si les seves accions, en relació al Watergate, havien seguit la legalitat. La règia resposta de Nixon va ser: "Bé, quan el president ho fa, significa que no és il·legal". La frase va ser interpretada per l'audiència com una admissió de culpabilitat d'haver obstruït l'acció de la justícia en la investigació del Watergate. L'expresident -que va cobrar 600.000 dòlars per l'entrevista, més un 20% dels beneficis- mai no va admetre cap càrrec, però la seva imatge pública va quedar seriosament tocada després dels programes.

¿Com va aconseguir David Frost desmuntar Nixon? Primer de tot, amb una documentació ingent sobre el cas. Va llogar un equip d'investigació perquè pentinés tots els papers del Watergate a la recerca d'inconsistències. Això li va permetre agafar-se a detalls de la conversa i preguntar coses molt específiques que obligaven l'entrevistat a sortir del discurs que tenia preparat. L'efecte sorpresa va ser important. A Frost l'havien triat perquè, venint de la televisió lleugera, creien que Nixon no tindria problema a erigir-se com algú més savi i informat que ell. Però no comptava amb l'obstinació del periodista, gens disposat a deixar-se cruspir de viu en viu davant les càmeres. Ni tampoc comptava amb l'efecte despullador de les càmeres. El llenguatge corporal, el to displicent i aquella suor van ser els pitjors aliats de Nixon durant aquelles sessions.

Al teatre i al cinema

Aprofitant que la intrahistòria de les entrevistes era tan apassionant com el contingut, el dramaturg Peter Morgan va fer-ne un muntatge teatral, que va estrenar l'any 2006 amb el títol de Frost/Nixon . El paper d'entrevistador el va assumir Michael Sheen, i el d'expresident americà, Frank Langella. El duo tenia molta química i va rebre elogis de la crítica. Del West End londinenc va fer el salt a Broadway. A l'altra banda de l'Atlàntic, el director Ron Howard s'hi va fixar i va proposar als dos actors de repetir els rols, però per al cinema. El film va rebre també bones crítiques i cinc nominacions als Oscars (tot i que en va marxar sense recollir cap estatueta). També va tenir cinc nominacions als Globus d'Or i sis als Bafta, els premis del cinema britànic.

L'obra de teatre es va poder veure a Barcelona, dirigida per Àlex Rigola, al Teatre Lliure. Tenia Lluís Marco com a president Nixon i Joan Carreras en el paper de periodista incisiu.

Últims anys a Al Jazeera

Nascut l'abril del 1939 a Kent (Anglaterra), va començar una carrera de pastor metodista -el seu pare ho era- que va abandonar per estudiar llengua anglesa a la universitat. A Cambridge va dirigir les revistes universitàries Varsity i Granta . El seu primer paper rellevant a la televisió va ser com a presentador del popular programa That was the week that was , un magazín satíric que va fer dues temporades a la BBC entre el 1962 i el 1963 i que Frost va continuar dues temporades més just després als Estats Units. Entre els seixanta i els vuitanta va presentar molts formats que barrejaven informació i entreteniment. Va ser directiu també de la London Weekend Television, un canal cultural de curta trajectòria. Durant els últims anys se'l va poder veure presentant el programa de política internacional Frost over the world a la branca anglesa d'Al-Jazira, on va entrevistar mandataris d'arreu del món.

Entre les reaccions a la seva mort, hi ha un elogi del primer ministre britànic, David Cameron, a Twitter: "Ell podia ser -i, de fet, ho va ser amb mi- alhora un amic i un entrevistador de qui tenir por".

stats