IAQUÍ
Portada 19/06/2014

Tot massa de pressa, tot molt previsible

i
Cristina Ros
1 min

PER MI QUE AQUESTA pel·lícula de l’abdicació del rei, la llei nova, l’aprovació al Congrés, al Senat i el canvi de monarca l’hem vista i viscuda en càmera ràpida o com si li haguéssim donat al botonet aquest de passar cap endavant que et permet veure una carrera d’imatges, sense que puguis percebre bé què passa i molt menys analitzar-ne els detalls o dir que aturin un moment per mirar i pensar-ho. Si tot això és el que m’ha semblat durant els dies passats, la jornada d’ahir va anar d’allò més accelerada. O això vaig pensar al migdia, perquè al matí, quan em disposava a seguir el programa de tot plegat, em semblava que es faria etern. Tot cronometrat: el discurs breu, les salutacions ràpides, la passejada en cotxe aviadet, aviadet i, com es llegeix a la nostra portada, res de nou. Felip VI va dir paraula per paraula allò que tots podíem preveure que diria. En vint-i-cinc minuts ho va tenir escapçat. La claca va aplaudir el que tocava aplaudir i fins i tot el nou monarca demanà un parell de vegades que aturassin de fer mamballetes, no fos cosa que allò s’allargàs més del compte i passàs el que no volen que passi, que hi hagi temps per pensar-s’ho. En tot aquest procés, del qual Mariano Rajoy va anunciar el primer dia que transcorreria amb tota normalitat, hi ha hagut de tot menys això. Perquè aquí la normalitat és estar mesos o anys per canviar una llei, discutir fins a l’extenuació qualsevol qüestió intranscendent i que les cerimònies s’allarguin fins a fer esgotar tothom. I més si són reials.

stats