CRÍTICA TV
Efímers 16/11/2014

La maledicció de Toñi Moreno

i
Guillem Sans
2 min

TVE deixarà d’emetre el T con T de Toñi Moreno el 28 de novembre. Després del polèmic Entre todos, cancel·lat per les fortes crítiques que rebia aquest espai de solidaritat pornogràfic, T con T era un format molt més blanc que havia de rellançar la carrera de Moreno. No ha pogut ser. T con T no ha passat del 5% de quota i això ha significat el seu tràgic final. S’ha de reconèixer l’esforç de Toñi Moreno per implicar-se al màxim en el projecte: ha ballat, ha cantat, s’ha deixat magrejar, ha fet esgrima i fins i tot s’ha ficat al llit amb algun dels convidats. Moreno, això se li ha de reconèixer, és una autèntica dona espectacle, un animal televisiu i la mar de polivalent. Però ni així. El programa no ha sabut trobar el to ni els continguts entre una audiència de tarda, força envellida. En alguns moments semblava més un programa de nit que no pas de tarda. La fórmula de portar convidats famosos tampoc els ha funcionat. Ni tampoc la de ser un espai per on passaven les estrelles de la casa per promocionar les estrenes de La 1. Sinergia, en diuen. I ara què? TVE té un problema molt greu a la tarda. Parlant clar: no els mira ni el Tato. I això no és culpa de Moreno ni de l’equip de T con T. Des de la cancel·lació d’Amar en tiempos revueltos per retallades pressupostàries, res del que programen supera les dues xifres. És una franja maleïda d’un ens públic que es va morint a poc a poc. I el més greu és que fa tota la sensació que als que manen ara ja els està bé. La televisió pública no els ha interessat mai perquè no hi han cregut mai. Només cal veure qui és el nou president de RTVE, José Antonio Sánchez, que ja va ensorrar Telemadrid amb una eficàcia admirable.

La dona objecte del segle XXI. Cristina Pedroche és ara una de les cares televisives del moment, i no per les seves qualitats comunicatives, precisament. La noia explota al màxim el seu atractiu físic evident d’una manera que no fa cap favor a les professionals que comencen en el mitjà, ni a les dones en general, ni a ningú. L’altre dia, al plató de Zapeando de la Sexta, el presentador de l’espai, Frank Blanco, li va dir que anava molt guapa i li va demanar que s’aixequés perquè la pogués contemplar tots els que eren allà i tots els que érem a casa. La noia es va aixecar orgullosa, com un paó reial, i ens va ensenyar el seu modelet, que deixava al descobert dues cuixes generoses. No hi havia lloc a la imaginació. I llavors Blanco li va demanar que es limités a mostrar-se i li va dir que no espatllés el moment obrint la boca. I ella somreia. I no va dir res. I ell tan tranquil com si el seu comentari i la situació fossin propis del segle XXI. I rialles i aplaudiments del públic del plató. I a casa ens en vam fer creus. Encara estem així?

stats