LA DESAPARICIÓ del cementeri de Sóller, l’any passat, d’un conjunt escultòric obra de Josep Llimona, la mutilació que li feren per sostreure la gran peça de marbre del lloc sepulcral per al qual fou creada i el fet que es trobàs a un taller per fer-ne una rèplica i substituir-la per l’original és una història que sembla no tenir final, sobretot perquè l’Ajuntament de Sóller no vol enfrontar-se amb els propietaris de l’escultura, que, en tot cas, no tenien cap dret de retirar-la. La mobilització ciutadana per exigir el retorn immediat del Llimona al cementeri cada dia es més gran. Ho aconseguiran, o això desitjam, perquè entre un original i una rèplica hi ha un món, els sentits i l’esperit que li va infondre l’artista. Posats a triar, no hi caben dubtes. Ahir, pensant en això, recordava que fa molts anys a l’escala del Museu de Mallorca s’exhibia la figura de l’Àngel Custodi de la Llonja, exactament igual que el que hi ha damunt el portal de l’edifici gòtic. M’hi vaig interessar i vaig poder saber que, quan hi havia la discussió de si les peces de valor històric que estan a l’exterior havien de ser reemplaçades per una còpia perquè no es fessin malbé, se’n va fer una rèplica que mai no va arribar a substituir l’original, supòs que perquè es va concloure que tota obra ha de passar la seva vida amb tot el que això implica. Anys després, convidada a dinar a una casa, damunt una taula, vaig veure el cap de l’àngel custodi, només el cap. Es veu que l’encarregat de fer aquella rèplica s’havia muntat un negoci paral·lel.
