POQUES LLEIS farà el Govern de Bauzá tan necessàries com l’agrària. Quan fa un any vaig entrevistar Biel Company, ja parlava orgullós de la necessitat que el sector disposàs d’instruments concrets per ser viable. No pot tenir més raó. A Balears tothom s’ha omplert la boca parlant de la importància dels pagesos com els “preservadors” del territori, però cap executiu, ni tan sols el de Gabriel Cañellas, feren res més que estirar subvencions. Company, com Cañellas, també puja a un tractor quan pot, i passa gust de fer visites al camp com a membre del Govern. Però a diferència de l’expresident, ha anat molt més enllà de regar amb doblers públics el camp. Perquè sap bé per la seva experiència professional que si el camp no millora el seu rendiment, no farà de pagès ni Déu.
Amb convicció ha defensat que els propietaris d’explotacions agro- ramaderes puguin allotjar alguns turistes o residents que vulguin passar uns dies prop del medi natural. Sense dubte, un agroturisme molt més real que els que s’anomenen així, i són la versió pija del món rural. També hi ha un altre factor essencial, que és la venda directa. Una experiència que funciona a Europa, i que fa justícia. Redueix la dependència dels intermediaris, que paguen misèries als productors. Ara bé, només, com el GOB, els arquitectes, els consells insulars i més entitats, discrep que una llei agrària ‘toqui’ lleis territorials. Ja m’ho conec. Amb l’excusa de vendre formatges, tendrem més xaletets. El càncer del territori. I del camp.
