El llibre a Catalunya
Misc 12/04/2014

Hi ha més lectors però les vendes continuen baixant

Tot i que encara hi ha gairebé un 40% de població catalana que no llegeix mai, el percentatge de lectors mostra una lleugera tendència a l'alça en aquests últims anys passant del 58,5 al 60,5%

Jordi Nopca
4 min
radiografia llibres

Una de les tradicions recents dels dies previs a Sant Jordi és la convocatòria del Gremi d’Editors de Catalunya per fer públiques les dades d’hàbits de lectura i compra de llibres. Si bé en els últims anys l’estudi que s’havia comentat havia estat encarregat a Fundacc, aquest 2013 les dades han estat facilitades pels nous presidents del Gremi, Daniel Fernández, i de l’Associació d’Editors en Llengua Catalana (AELLC), Albert Pèlach. “Una de les alegries que ens ha donat l’estudi és que els índexs de lectura creixen -comentava Fernández-. Això demostra que aquell missatge apocalíptic que el llibre està morint no és fonamentat. La lectura forma part dels hàbits culturals i d’oci d’una manera clara, sostinguda i creixent”.

Una Catalunya més lectora

L’afició a llegir augmenta en els últims tres anys

El 2013 un 93% dels catalans de 14 anys o més reconeixien llegir almenys una vegada al trimestre en qualsevol suport. El percentatge de lectors de llibres en paper és del 60,5% -fa dos anys era del 58,5%- i en cas que s’hi sumi els lectors de llibre electrònic seria del 65,3%. A l’hora d’especificar els motius de la lectura, l’oci representa el 60,5% i la feina o els estudis arriben al 25%. “Un dels possibles motius d’aquest increment de la lectura curricular o laboral pot ser que hi ha un nombre important de ciutadans que s’han hagut de posar les piles a causa de la crisi”, reconeixia el president del Gremi d’Editors.

Entre les dades significatives pel que fa a la freqüència lectora, un 31,8% asseguren que llegeixen cada dia o gairebé cada dia (fa tres anys eren només el 26,9%). La mitjana de llibres en format paper que els catalans lectors llegeixen al llarg de l’any és de set. En el cas dels lectors de llibre electrònic, la xifra s’enfila fins als disset títols anuals.

L’estancament del català

Només un 22,1% afirmen llegir en llengua catalana habitualment

A l’hora de desglossar els hàbits lectors segons la llengua en què llegeixen, les estadístiques donen diverses sorpreses. Gairebé un 90% de lectors catalans de llibres “poden llegir en català sense necessitat de recórrer a un diccionari”, explicava Albert Pèlach, president de l’AELLC. D’aquest total de lectors, només un 22,1% reconeixen que la llengua habitual de lectura és la catalana, un 24,8% diuen que l’últim llibre comprat ha estat en català i un 17,1% afirmen que la seva última lectura ha estat en aquesta llengua. “D’aquestes xifres en podem treure dues reflexions -deia Pèlach-. La primera és que, quan ens mirem les dades de consum en llengua catalana, hi ha moltes diferències entre extractes de població. Els que han seguit la normalització lingüística o que tenen estudis superiors no només llegeixen més sinó que també tenen més tendència a fer-ho en català. La segona és que, ara per ara, la producció continua sent molt més baixa en català. De tots els títols que s’editen a l’any, en castellà n’arriben uns 40.000 a llibreries i en català poc més de 4.000”. Daniel Fernández afegia: “A l’enquesta es podia respondre que estimaves igual el pare que la mare”. Amb això volia dir que si bé només el 22,1% de catalans llegeixen en català habitualment, un 55,4% ho fan ocasionalment, un 11,6% declaren que “poden llegir en català” i un 10,9% no ho fan mai.

Mentre que hi ha un major nombre d’homes que llegeixen diaris, còmics i webs, blocs o fòrums que les dones, hi ha més lectores de llibres i de revistes. Si es deglossa per llengües, un 48% d’homes llegeixen en català, i un 41,3% en castellà. Pel que fa a les dones, el percentatge de lectura castellana puja fins al 58,7%. La franja d’edat més lectora és dels 35 als 54 anys (47,2%). Així i tot, en els últims tres anys el nombre de lectors de més de 55 anys ha anat creixent, i un dels factors que haurien pogut contribuir a aquest augment seria “l’alt percentatge d’aturats i de prejubilats”, segons va comentar Daniel Fernández.

La facturació cau

Les pèrdues de vendes en llibreries l’any 2013 són del 14%

La gran paradoxa que es dóna en el sector editorial català dels últims anys és que hi ha més lectors, però que, en canvi, la facturació no deixa de caure. “Disminueix el mercat com a intercanvi de negoci”, va precisar el president del Gremi d’Editors. Segons l’estudi, les vies d’accés a l’últim llibre llegit van ser perquè el lector l’havia comprat (un 42,7%, quan el 2011 el percentatge era del 47%), l’hi havien regalat (21,8%), l’hi havien deixat (14,6%), l’havia agafat en préstec a la biblioteca (un 9,7%, tres punts per sobre de fa dos anys) o l’havia descarregat d’internet (un 7,3%, un increment de set punts respecte les dades del 2011).

“Si el 50% de lectors digitals paguessin pel que llegeixen, la pèrdua del negoci del llibre en paper quedaria compensada”, argumentava Fernández abans de recordar que les previsions de caiguda del 2013 ronden el 14%. Per al primer trimestre del 2014 encara no es preveu cap recuperació. Si les dades es confirmen, la caiguda de la facturació des de l’inici de la crisi, el 2008, se situaria al voltant del 30%.

Els lectors de llibre electrònic es tripliquen en només tres anys

Si hi ha una dada que ha crescut exponencialment en els últims anys és l’augment de lectors de llibres electrònics. Si el percentatge era del 5,8% l’any 2010, el 2013 s’enfila fins al 19,3%: s’ha triplicat. En l’estudi del Gremi d’Editors de Catalunya i l’AELLC el percentatge d’entrevistats que tenen un lector de llibres electrònics arriba al 20%.

L’element positiu d’aquest increment queda contrarestat per la manera com els lectors adquireixen else-books que llegeixen. Del total d’enquestats, un 77% sempre els aconsegueix gratuïtament, un 13,3% en compra alguns i en consumeix d’altres sense pagar, i només un 9,7% opten per pagar el que llegeixen. És per aquest motiu que Daniel Fernández va reclamar una nova llei de propietat intel·lectual amb urgència, com ja havia fet en anteriors ocasions Xavier Mallafrè, que va presidir el Gremi fins a finals del 2013.

stats