President de l'Obra Cultural Balear, professor universitari, conferenciant i assessor literari, Josep Maria Llompart (1925-1993) ha estat un dels defensors més actius de la llengua catalana a Mallorca durant la segona meitat del segle XX. La seva obra poètica, que passa per llibres com Mandràgola (1980) i Spiritual (1992), és d'una singularitat considerable: arrenca des d'una estètica realista, però de seguida se n'allunya, primer pel camí de la ironia, i més endavant per la reflexió -severa però no afectada- sobre la mort, acompanyada d'una cadència rítmica que convida a llegir els poemes com qui es llança precipici avall. En la secció Raval de senectut hi trobem textos com aquest: "debades / recordes / debades / filaves / fusades / de l'ombra / debades / esperes / albada / crestall / onada en / la roca / les negres colomes / tremolen / travessen / la fosca / badalla la / tomba / -Un pic, quan era infant... / -No m'interessa".
Spiritual , l'últim poemari de l'autor, va precedit per una nota introductòria en què la veu lírica es proposa deixar testimoni d'un amor perquè "serveixi d'exemple". Amb el primer vers, Llompart aconsegueix posar-se el lector a la butxaca: "Amor et dius, i Mort dir-te voldria". Si arribeu fins a l'últim hi trobareu un "capvespre de setembre" a "la mà dreta" de l'estimada.
