De l’esport extrem al ‘personal coaching’

La Massana (Andorra)“Josef, signa’m el llibre, que avui celebro 27 anys de casada amb el meu marit”, li diu una dona. “Ei, tu sí que pots dir que has superat el teu límit”, bromeja Josef Ajram. L’esportista i broker acaba de fer una classe de spinning. El dia abans va anar de Barcelona a Andorra en bici i va rematar la jornada pujant amb una fatbike per pistes d’esquí fins al cim del pic del Cubil (Vallnord). Però tant és, no perd ni el somriure ni l’energia. “Són centenars les cartes que he rebut aquests últims anys en què la gent m’explica experiències personals. Ells són el millor espot publicitari de Where is the Limit? [una empresa que preveu tancar el 2014 amb una facturació de mig milió d’euros]. Si algú, veritablement, no té límits, són aquestes persones”, recorda mentre s’eixuga la suor.

De la seva passió per l’esport extrem, una afició que combina amb les inversions a la borsa com a day trader, Ajram n’ha fet un estil de vida, i ara es dedica a traslladar les seves experiències per motivar la gent a perseguir els seus somnis. “Molts joves vénen a les presentacions dels meus llibres i quan els pregunto què volen fer a la vida, no saben què contestar”, lamenta el barceloní, a qui van buscar per fer una prova per presentar Hermano mayor, el programa de Cuatro de Pedro García Aguado. “Va ser molt dur, no sé si m’hauria agradat. Vaig arribar a gravar-ne un capítol pilot”, diu.

El seu últim llibre (Prepara’t per triomfar, editat per Columna en català i Alienta en castellà) trasllada la seva experiència com a esportista a un relat optimista en què primer explica els seus grans fracassos i, després, les tàctiques que ha fet servir per superar-los. “Vaig decidir escriure el llibre després de tocar fons. M’havia proposat completar set Ironman en set dies i no vaig poder. Em vaig sentir com una persona que perd la feina i es queda a l’atur. Pensava que el talent m’havia abandonat i vaig intentar escriure algunes claus per agafar impuls i vèncer les dificultats”, assegura Ajram. “No hi ha cap recepta màgica, l’únic que pretenc és explicar com considero que es pot treure el màxim partit a l’hora de crear un negoci, millorar el que ja es té o progressar a la feina” -diu-. Espero i confio que puguem aprendre alguna cosa d’aquesta crisi”, afegeix l’esportista, acostumat que les marques que el patrocinen li demanin reptes per fer més vistosos els actes promocionals. La presentació que ens ocupa va tenir lloc al restaurant Pla de la Cot Ski and Lounge, situat a 2.052 metres d’altitud. Els convidats hi van ascendir amb una eruga, un vehicle especial que permet circular per la neu. Ell minuts abans acabava d’imitar el recorregut d’una etapa del Tour de França amb una bici de rodes gegants. “M’ha costat perquè en alguns trams les rodes s’encallaven a la neu. Es va fer dur, però el trajecte és senzillament preciós”, confessa l’esportista.

Posar l’accent en l’actitud

“Aixeca’t i corre a perseguir els teus somnis”, demana Ajram, que posa l’accent en l’actitud. “Recuperar la confiança demana recordar les coses que fem bé. En el meu cas, després d’abandonar per segona vegada el Red Bull 7 Islands i d’agafar-me uns quants dies per no pensar en absolutament res, vaig arribar a la conclusió que l’única manera de tornar a creure al 100% en mi era centrant-me en les facetes de l’esport que sempre m’han motivat i que sé que puc portar a terme amb certa facilitat i garanties d’èxit. Així doncs, el recuperador de confiança va ser la bicicleta, l’esport que practico des de l’adolescència”, explica l’esportista, que incita la gent a recuperar l’autoestima.

Segons Ajram, “la crisi va arrossegar la borsa, va tallar el crèdit als empresaris, va afectar el consum de la famílies i va generar insòlits índexs d’atur”. El broker critica un creixement basat en el totxo. “La societat ha viscut pensant-se que tenia una capacitat adquisitiva que era completament fictícia. La gent veia normal demanar una hipoteca de 300.000 euros amb un sou de 1.500 euros i fins i tot hi incloïen el crèdit de les reformes i les vacances”, apunta, mentre recorda que la societat no té cultura de lloguer. “Sóc de l’opinió, una mica dura, en sóc conscient, que part de la culpa de tot això que ens ha passat la tenen els pares. La crisi també ho ha sigut per l’excés de formació de molts espanyols, amuntegats a buscar ofertes de feina inexistents en un país en què, per desgràcia, la recerca i el desenvolupament no són uns actius que es valorin”, alerta Ajram, que reivindica la necessitat de generar lampistes, electricistes o mecànics.

L’esportista i broker demana un esforç per trobar finestres d’eficiència, oportunitats de negoci, que facin viables els projectes. “Som un país treballador que l’únic problema que ha de resoldre és l’eficàcia”, resumeix Ajram.

Internet, arma comunicativa

Ajram és un exemple d’èxit de com construir una marca personal d’èxit. “Les xarxes socials són com un mostrador al qual els teus seguidors vénen a demanar alguna cosa i t’has d’implicar per atendre’ls tan bé com puguis. Intento contestar a tothom i el 95% dels missatges els escric jo”, confessa Josef Ajram, que té gairebé 200.000 seguidors a Twitter.

“Internet és l’arma comunicativa més potent del present i del futur”, assegura Ajram, que no deixa d’utilitzar el seu smartphone mentre fa esport. “La majoria del temps me’l passo amb trucades de feina i, quan no, escolto música”, apunta. “A internet la constància és un valor fonamental, i poc habitual, que la gent agraeix. Les persones que et segueixen esperen que cada dia els expliquis una cosa nova, encara que sigui una ximpleria”, opina aquest gran defensor de les xarxes socials. Tot i això, demana que se’n faci un ús responsable. “Cal pensar molt bé les coses abans d’escriure-les a l’ordinador, al mòbil o a la tauleta tàctil; abans d’enviar un correu, fer una foto o escriure un missatge. Tot el que és digital deixa un rastre”, recorda.

La motivació, clau

Ajram és un gran comunicador i cada vegada són més les empreses que el busquen per motivar els seus treballadors. “Jo espero no trobar el meu límit mai, i si el trobo potser és que m’hauré mort. En vida ningú hauria de trobar el seu límit, perquè trobar-lo és com deixar de tenir objectius”, apunta.

“Jo crec que no hauríem de parlar de fracàs i d’èxit. Si tu et sents fracassat, ja pots plegar, no pots anar per la vida així. Però tampoc pots anar dient que has trobat l’èxit, perquè vol dir que estàs a punt de caure. Jo crec que hi ha d’haver un terme mitjà”, assegura el català, que acostuma a receptar vuit hores de feina, vuit hores de descans i vuit hores d’oci. “He de confessar que últimament jo concentro períodes de molta feina amb etapes de més relax, és la meva manera d’apropar-me a aquest equilibri vital”, explica mentre carrega la bicicleta i encara el seu nou repte, la Snow Epic.