IAQUÍ
Portada 26/06/2014

El jutge Castro ja es pot jubilar tranquil

i
Cristina Ros
2 min

ÉS SABUT QUE quan el jutge Castro va començar a entreveure que el cas Palma Arena tenia una derivació d’una dimensió descomunal i de principi insospitada, ell, que estava a punt de demanar la jubilació, va comprendre que o agafava per les dues banyes aquell bou mal de torejar o el cas que després es diria Nóos ni tan sols sortiria a la plaça. S’ha de tenir coratge per envestir una trama de corrupció que no només afecta polítics de les més altes instàncies, sinó que posa en el centre de l’entramat una part de la família reial, aquesta família que a Espanya ha estat intocable, impune, inqüestionable i de la qual només se’n podia parlar en positiu, millor des del paper couché. S’han de tenir ganes de fer justícia, perquè mitjans se sap que no se’n tenen, quan a més pots tenir clar que et convertiràs en centre de totes les mirades i diana de les pressions més perverses. S’ha de tenir rigor, perquè no pots donar un pas en fals, ni tens lloc per a l’error. S’ha de ser prou viu, perquè no et pots permetre que els altres ho siguin més que tu. I, entre moltes altres coses, s’ha d’estar disposat a estar tot sol, perquè n’hi haurà ben pocs que se la juguin per ajudar-te. A Castro ara li fan mamballetes pel carrer, però deu haver passat un parell d’anys duríssims, i en el cas d’un jutge és sabut que el sou no compensa. Passi el que passi a partir d’avui, la seva feina ha estat impecable. Si vol, Castro es pot jubilar tranquil. Ara bé, si no és això el que desitja, ell més que ningú sap que encara hi ha molt de berenar damunt la taula.

stats